[Vídeo] [La Ciutat] Entrevista Sandra Castillo
“Feminisme” no és un terme antagònic a “masclisme” com algunes persones creuen. Ser feminista és defensar els drets de les dones, la igualtat de drets i de deures respecte als homes. El “masclisme” en canvi és el fet de defensar un conjunt d’idees basades en la superioritat de l’ home envers la dona. Són dos conceptes dels quals fa anys que sentim parlar i que moltes persones no tenen encara clars. Ho he explicat al programa La Ciutat de Ràdio Calella TV la tècnica en violència de gènere, Sandra Castillo.
Castillo explica que ho hem de tenir clar i dir-ho sense embuts, si creiem que les dones tenen els mateixos drets que ens homes i volem la igualtat, som feministes. Amb Sandra Castillo hem aprofundit en el concepte de “sororitat”, solidaritat entre dones per aconseguir la igualtat.
Castillo ha estat crítica amb les lleis que protegeixen les dones davant el maltractament i la violència de gènere perquè les considera ineficaces, obsoletes i necessiten més dotació econòmica. A banda, afirma que queda molt camí per recórrer en el món educatiu i que cal un treball en els infants des de les escoles bressol per evitar el masclisme. La tècnica recorda que hi ha molts petits gestos durant el dia que ens passen per alt, els anomenats micromasclismes, que no percebem perquè estan tan instaurats a la rutina que semblen “normals” i no ho són.
Sobre les xifres de violència de gènere, diu que les dades són només la punta de l’iceberg, no solament perquè hi ha moltes dones maltractades que no es veuen el forces per denunciar, sinó perquè les dades que es donen a conèixer estan esbiaixades. Durant l’any 2018 es va dir, per exemple, que el nombre de víctimes de la violència de gènere a l’Estat espanyol era de 47. Segons, Castillo, la xifra real és 98. La diferència ve determinada pel fet que no es considera violència de gènere quan la víctima i l’agressor no conviuen o són parella. Això exclou molts casos en els que la víctima és igualment assassinada com a fruit d’una conducta masclista. Un clar exemple és, segons la tècnica, el cas de la jove de 18 anys segrestada i assassinada a Galícia, Diana Quer.
