[Vídeo] El procés de l’Abu i l’Issa per construir-se el seu futur a Calella
Al pis que l’Ajuntament de Calella va oferir a la DGAIA hi viuen quatre joves migrats que ja han complert la majoria d’edat. Aquí segueixen el seu programa d’integració, acompanyats per l’administració i pels professionals d’Eduvic, que és la cooperativa social especialitzada en l’atenció a joves i adolescents que va portar el centre que es va instal·lar a l’Hotel Marisol. L’Abu i l’Issa formaven part del grup i avui han visitat els estudis de Ràdio Calella TV per explicar el seu testimoni. És el de dos nois de 19 anys, procedents de Guinea i Tànger, que viuen amb ganes i il·lusió aquesta oportunitat que es treballen dia a dia, amb la idea de quedar-se a Calella.
L’Abu va néixer a Guinea, té 19 anys i en fa dos que va arribar sol a l’Estat espanyol, buscant un futur millor. El mateix objectiu que tenia l’Issa, amb qui ara comparteix pis tutelat a Calella. També té 19 anys i va sortir en pastera de Tànger, en un trajecte migratori que recorda especialment dur i perillós. Pel camí va veure altres joves com ell morir durant la travessia. Va arribar a Algecires i d’allà el van portar a Barcelona. Al final, va fer cap a Calella quan es va obrir el centre d’acollida de menors migrats no acompanyats de la DGAIA, gestionat per Eduvic.
Tenen el compromís per integrar-se a la societat i segueixen un programa en el qual es combina la formació i treball comunitari. Al matí fan un curs de mecànica de bicicletes i a les tardes, català i castellà. Juguen a futbol i fan voluntariat amb els Amics del Parc Dalmau, de qui han parlat amb molt d’afecte. A més, s’encarreguen de les feines de portar la casa amb els altres dos companys amb qui viuen.
La responsable d’Eduvic que s’encarrega directament de l’acompanyament dels joves del pis de Calella, Marta Montoya, ha assegurat que el programa d’integració suposa una exigència i una preparació perquè puguin ser plenament autònoms en un futur no molt llunyà.
Els dos joves han explicat que estan molt contents a Calella i que tenen la intenció de quedar-se a viure aquí. I si pot ser, amb la família al costat. Un anhel que tenen tots els nois i noies que migren forçadament i deixen a pares i germans lluny.
