[AMPLIACIÓ] Calella commemora els 40 anys d’ajuntaments democràtics

L’Ajuntament de Calella va lliurar un diploma commemoratiu a tots i cadascun dels càrrecs electes que han passat per la institució local durant les últimes quatre dècades i d’ençà de les primeres eleccions municipals que es van celebrar el 3 d’abril del 1979, en una incipient democràcia i amb les il·lusions de la ciutadania de deixar enrere i tancar l’etapa gris de la dictadura.

Els primers reconeixements els van rebre els familiars de Ramón Bagó, i els alcaldes Joaquim Rey, Josep Basart i Josep Maria Juhé. Llavors els familiars dels regidors desapareguts i després una llarga llista dels regidors i regidores que han format part de la Corporació Municipal fins el mandat actual.

L’acte va estar presentat pel lletrat Jordi Salbanyà i va comptar amb l’assistència de l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias i del 12è president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. El primer d’ells va tenir un especial record per a Ramón Bagó i el seu llegat polític.

Molt especialment citaré l’alcalde Ramon Bagó perquè va fer una cosa molt important: transformar la ciutat dotant-la d’un hospital de referència i que funcionés magníficament. Era molt important tenir una sanitat de primera i que trenqués l’esquema que tots els centres importants es col·locaven a Barcelona.

De la seva banda, Ernest Benach va posar en valor la contribució, no sempre prou reconeguda, del municipalisme en la construcció del país, i especialment la que van fer els primers ajuntaments democràtics, l’any 1979.

Sortíem d’un país desestructurat, un país desfet, i molts ajuntaments van haver de fer coses tan elementals com fer el clavegueram, donar aigua corrent, asfaltar carrers… La feinada que van fer els primers ajuntaments democràtics va ser tan important que ara potser no li donem valor perquè no van lluir, però van ser fonamentals. Mai reconeixerem prou la seva feina, que la van fer amb passió però amb una sabata i una espardenya.

En la seva intervenció, l’alcaldessa Candini va glossar amb poques paraules els qui l’han precedit en el càrrec i la seva contribució a la transformació de Calella. De Bagó en va destacar el seu esperit lluitador empresarial i la contribució en l’àmbit de la salut; de Rey, la seva estreta relació amb el teixit associatiu; de Basart, la lluita pels drets dels ciutadans i del país; i de Juhé, un ecologista molt vinculat a la defensa mediambiental.

Va reivindicar el progrés democràtic entès com a garant de la llibertat i la justícia. Candini va assegurar que es compleixen “40 anys de revolta permanent de somnis”, entre els quals, de la igualtat de gènere. S’hi va detenir per recordar algunes fites feministes locals com la de Dolors Rovira, la primera dona en prendre possessió del càrrec de regidora, la de Glòria Claramunt, primera política amb responsabilitat de gestió, o la de Mercedes Mena, la primera dona que va ocupar i ocupa la funció de secretària de l’Ajuntament de Calella.

L’alcaldessa va acabar amb unes paraules dirigides a les futures generacions, a la lluita per a la plena democràcia.

Les futures generacions hauran de lluitar per a aconseguir una societat profundament democràtica, on el dret a la sobirania plena o l’autodeterminació no estiguin prohibits sota l’excusa d’una gàbia anomenada Constitució. Deia Roosvelt: ’Una gran democràcia ha de progressar o aviat deixarà de ser o gran o democràcia”. I acabo amb el text de Manel Forcano: ’Soc el que vol sentir la teva veu, escoltar els teus precs, saber el teu nom, dir-te amic, amiga, veí, veïna, conciutadà, conciutadana. Sóc el teu ajuntament.

Trias i Benach van lliurar el diploma de reconeixement a l’alcaldessa Candini, que els va tornar el gest obsequiant-los amb una litografia commemorativa de la Capitalitat de la Sardana.