Una tradició del segle XV: els padrins regalen la mona als fillols
Una de les tradicions catalanes, és la mona. La tradició diu que a les cases on hi havia mainada es menjava les que els padrins entregaven als fillols, mentre que en aquelles on no hi havia nens, es compraven. Però d’on ve aquesta tradició de regalar-la i menjar-la el dilluns de Pasqua?
Un dels pastissos més típics de Catalunya, és la mona. Aquest tipus de pastís està documentat per primera vegada el segle XV, tot i que molts historiadors asseguren que fins i tot des d’abans es menjaven mones a Catalunya.
Les mones casolanes, eren com una mena de tortell fet de pa i era costum posar-hi ous amb la closca pintada.
Però la paraula “mona” prové de l’àrab antic. En aquesta llengua s’utilitzava el mot “mûna“, que servia per pagar el tribut d’arrendament de terres, i es pagava amb pastissos i ous durs. Aquest mot, després va passar al llatí, i s’hauria adaptat fins a convertir-lo en “munda”, nom amb què es coneixien les paneres ornades i plenes d’objectes, com coques i pastissos. Aquesta tradició s’hauria estès per Roma, i aquest regal s’hauria passat a dir “monus“. Aquesta evolució del nom explicaria el nom actual.
Aquesta tradició que avui dia, a Catalunya es manté molt viva. Aquest any, entre les figures més venudes destaca el Mic, del Club Super 3 o les dels dibuixos animats PJ Masks o personatges de la Patrulla Canina.
Però, les clàssiques es mantenen, com les casetes o les motos.
Els pastissers calculen que es vendran unes 700.000 unitats, amb uns preus d’entre 20 i 100 euros.
De mitjana, els padrins aquest 2018 es gastaran entre 30 i 50 euros.
