Tornarà la plaga de papallones del suro a l’estiu?
Milers de papallones, petites i d’un color entre marró i gris, van aparèixer pels carrers de Calella l’estiu del 2019. Formaven gairebé una cortina d’insectes voladors que, tal com van arribar, van marxar al cap d’uns dies. Llavors vam tenir constància que hi havia un pic de població d’erugues del suro que estava afectant el Montnegre i els boscos del Maresme, la Selva i el Vallès Oriental, arribant als nuclis urbans. Passa en cicles que poden durar 4 anys i, pel moment, la seva acció ha arribat a una superfície de 3.808 hectàrees d’alzinars i suredes. Així ho mostra la cartografia encarregada per l’Oficina de Prevenció d’incendis Forestals i Desenvolupament Agrari de la Diputació de Barcelona. I hem preguntat al seu responsable, l’enginyer forestal Ramon Riera, si l’episodi es repetirà aquest estiu.
En declaracions a Ràdio Calella TV, Riera ha comentat que plaga n’hi haurà però que es fa difícil preveure si serà tan o més nombrosa que els estius passats.
Plaga? Jo no m’atreveixo a afirmar-ho però diria que segur que n’hi ha. Ara bé, desconeixem el nivell d’intensitat. Ningú pensava que l’any passat es més que doblés la superfície defoliada, i aquest 2021 no sabem si anirà a més o a menys.
Tot i això, l’enginyer forestal ha explicat que s’està fent un seguiment de la densitat de les postes d’eruga del suro i que, les primeres dades, indicarien que ha anat a la baixa.
Aquest insecte, que té el nom científic de Lymantria dispar, és un lepidòpter que neix en forma d’eruga, amb un comportament invasiu respecte alzines i altres arbres, arribant a alterar l’equilibri dels boscos. Posteriorment passa a crisàlide i finalment explota en forma de papallona, al pic de l’estiu quan es disparen les temperatures.
Ramon Riera té una teoria, força estesa entre els experts, del perquè d’aquestes puntes de població d’una espècie “catalana”.
És una eruga autòctona, a diferència d’altres plagues exòtiques. Aquesta és catalana (…) Probablement després d’uns anys de sequera, baixa la població de rosegadors –ratolins, talpons…-, que són els depredadors de l’eruga, perquè no tenen aliments, aglans. És a dir, baixa la producció d’aglans, es redueix la població de rosegadors i augmenta la d’erugues.
Per segon any consecutiu, la Diputació de Barcelona ha encarregat una cartografia de l’afectació de l’eruga del suro al Montnegre. S’han utilitzat 8 imatges preses pel satèl·lit europeu Sentinel 2, la primavera i l’estiu de l’any passat, que s’han processat i han permès detectar els canvis en la massa forestal derivades de l’impacte de l’insecte. Si l’any 2019 la superfície afectada era de 1.473 hectàrees, el passat 2020 va arribar a les 2.335 hectàrees (+158%).
Serà un impacte forestal reversible, a llarg o mig termini.
Recuperar-se es recuperen. Totes les experiències i situacions similars a l’arc del Mediterrani ho demostren. Però depèn dels anys que durin les defoliacions, poden debilitar la massa i podrien arribar a ser un agent més del decaïment forestal o possible entrada d’altres patògens.
El responsable de l’Oficina de Prevenció d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona ha comentat que l’impacte que pot tenir la plaga en la producció de suro i els efectes a nivell econòmic.
