Taula rodona sobre la llei de l’eutanàsia
L’eutanàsia és legal a l’Estat espanyol des del passat mes de juny. La llei que ho regula és una llarga reivindicació dels moviments pel dret a morir dignament i ara ja es garanteix a la sanitat pública. La seva entrada en vigor ha despertar el debat sobre les implicacions que té, els dilemes morals i ètics que poden tenir els professionals que assisteixen la mort anticipada, o fins i tot aspectes més relatius a l’àmbit legal. Tot plegat va propiciar l’organització d’una taula rodona per posar-ho tot damunt la taula i reflexionar-hi. Des d’una perspectiva àmplia i recollint diverses visions. Es farà aquest vespre a Can Saleta (20h) i l’aforament és limitat. L’organitzen l’Associació de Facultatius Sèniors de la Corporació i la Parròquia de Calella.
Amb el títol “Quina bona mort volem?”, la taula rodona serà una posada en comú de les diferents visions que hi ha sobre la llei de l’eutanàsia. Hi participaran el doctor Narcís Cortada, membre del comitè d’ètica assistencial de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva; l’atropòleg Josep Maria Fericgla; el teòleg Gaspar Mora; i el jurista Jordi Salbanyà. La moderarà la doctora Núria Masnou.
El doctor Pere Puig, de l’Associació de Facultatius Sèniors de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva i impulsor de la taula rodona, ha explicat que s’ha volgut donar resposta a l’interès ciutadà que va suscitar la despenalització de la mort assistida. I que de forma expressa s’hi ha convidat a una persona que hi aportarà la visió religiosa.
Hi havia interès ciutadà. I no volia deixar-ho en un debat circumscrit en l’àmbit mèdic o jurídic, sinó que s’havia de tractar també l’aspecte moral i religiós, les creences de les persones. Per això, hi hem convidat un doctor en Teologia, Gaspar Mora, que aportarà la visió catòlica de la mort en tant que és capellà.
En una entrevista al programa La Ciutat, el doctor Narcís Cortada ha explicat com s’ha regulat l’accés a la prestació d’ajuda a morir des de la sanitat pública. Ha comentat que es registren administrativament totes les peticions que es fan, s’acceptin o no, i que se segueix un procediment burocràtic individualitzat i que preserva la intimitat del pacient. La decisió final es pren a la Comissió de Garantia i Avaluació, formada per juristes, metges i infermeres que constitueix el Departament de Salut.
La llei estableix dos supòsits per sol·licitar l’eutanàsia:
Són dos i són obligatoris: que hi hagi una malaltia molt avançada que tendeix a progressar sense opcions de control i de tractament, i que comporti un gran patiment físic; l’altre, una condició de salut amb una gran càrrega de patiment físic, psicològic o moral.
El doctor Cortada ha comentat que la llei atén també als professionals que objectin, en general o per un cas concret. Hi ha uns registres autonòmics en què s’inclouen, de forma confidencial, els sanitaris que no vulguin practicar l’eutanàsia.
