#Sant Jordi “Res no es perfecte a Hawaii” de Marius Serra
L’escriptor Marius Serra en la seva darrera novel·la, Res no és perfecte a Hawaii, juga amb la intriga i la descoberta. Ho fa amb la investigació sobre un presumpte atemptat, l’enigma dels pares del protagonista i els interrogants històrics sobre el capità Cook, totes aquestes trames s’encreuen a l’illa paradisíaca.
A l’illa de Hawaii se celebra un congrés sobre el capità Cook, el mític descobridor de l’arxipèlag, i la inauguració d’un complex turístic, però un accident saboteja la festivitat a l’illa. El jove periodista hawaià Tom Rodley cobreix i investiga el succés, juntament amb Jane Auden, una antiga companya d’estudis atractiva i de temperament audaç.
La investigació sobre el presumpte atemptat, l’enigma dels pares del jove Rodley i els interrogants
històrics sobre el capità Cook s’encreuen en una novel·la que fa un panorama vivíssim d’un país fascinant. L’illa que va ser el paradís del hippisme als anys setanta, que ara és explotada tant per constructors i hotelers com per gurus que treuen suc de les tradicions paganes, és el millor escenari per a una novel·la que absorbirà el lector.
Res no és perfecte, explica el camí d’una persona desemparada i que vol saber el perquè d’aquestes emocions. Però aquesta història personal té una dimensió col·lectiva que ens trasllada a Hawaii, al fenomen de l’especulació urbanística i, també, a la corrupció de les elits.
“Res no és perfecte a Hawaii” pot ser llegit també com una metàfora sobre la manera com s’escriu la Història. Per exemple, el capità James Cook, considerat un heroi per uns, un invasor per uns altres i fins i tot un déu pels hawaians que el varen acollir per primera vegada a l’illa. Tres enfocaments ben distants i, tanmateix, tots tres prou documentats i raonats pels historiadors.
Una altra de les gràcies d’aquest llibre és que Màrius Serra ha estat prou hàbil per aconseguir que al llarg del desenvolupament de la trama el centre de gravetat del relat vagi variant.
Màrius Serra de 52 anys és escriptor. Les seves creacions giren al voltant de la literatura, la comunicació i el joc. Ha publicat més de vuit mil mots encreuats, tres milers llargs d’articles, catorze llibres de narrativa i set de ludolingüística. Les seves obres han estat traduïdes al castellà, l’italià, el romanès, el coreà i, parcialment, a l’alemany i l’anglès. Entre les seves obres destaquen Mon oncle, La vida normal, Verbàlia, Farsa o Quiet, entre d’altres i, més recentment, L’arca de Babel, adreçat al públic infantil. Ha traduït al català diverses obres emblemàtiques. També col·labora a La Vanguàrdia, TV3, Catalunya Ràdio i El Punt-Avui.
