Salut impulsa un Model d’atenció a l’endometriosi a Catalunya per visibilitzar i diagnosticar abans la malaltia
Salut ha presentat aquesta setmana un model pioner d’atenció a l’endometriosi, per aconseguir un diagnòstic més ràpid. Aquesta és una malaltia que pot afectar fins el 10% de les dones en edat fèrtil, provoca regles doloroses i pot arribar a causar esterilitat.
Joan Antón Mulà, cap de Ginecologia i obstetrícia de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, ha exposat que aquest document pretén protocolaritzar el diagnòstic i tractament de l’endometriosi, amb l’objectiu de fer visible aquesta malaltia i reduir al màxim el temps del diagnòstic, que ara triga uns 8 anys. En una entrevista a Ràdio Calella TV ha definit què és l’endometriosi.
L’endometriosi és una malaltia no coneguda del tot, perquè hi ha moltes teories sobre el seu mecanisme de producció, però consisteix bàsicament en que el teixit que normalment està a la part interna de la matriu, que és l’endometri, s’escampa fora de la seva ubicació fisiològica. És a dir, trobem teixit endometrial fora de la cavitat interna de la matriu. Pot estar als ovaris, pot estar al peritoni i, fins i tot, hi ha casos descrits d’endometriosi a la bufeta de la orina, al tub digestiu, als pulmons i, fins i tot, al cervell. Són unes cèl·lules que estan on no haurien d’estar.
Mulà ha explicat que clàssicament es considerava una malaltia hormonal perquè el tractament és hormonal, però avui dia es considera més una malaltia sistèmica, perquè té molts factors i no només hormonals. La teoria més estesa entre els especialistes és la de l’anomenada menstruació retrògrada.
La teoria més coneguda és la que en diuen la menstruació retrògrada, és a dir, durant la menstruació hi ha pas de cèl·lules de l’endometri a través de les trompes que s’escampen per la cavitat abdominal. Per això també es diu que ha d’anar unit a una pèrdua de la capacitat immunitària de l’organisme. Després hi ha altres teories que diuen que les cèl·lules de qualsevol part de l’aparell genital es poden transformar en cèl·lules endometrials. Hi ha també teories del creixement in situ de les cèl·lules. És a dir, hi ha diverses teories i, en medicina, quan tenim moltes teories d’una cosa és que no se sap ben bé quina és la bona.
Mulà ha reconegut que la menstruació dolorosa és el símptoma més conegut, però ha afirmat que una dona pot tenir endometriosi sense menstruació dolorosa, amb el perill que la malaltia passa desapercebuda. A part de les regles doloroses, també pot tenir un dolor pèlvic persistent i creixent a partir de la primera menstruació, ja que l’endometriosi està relacionada amb el cicle ovulatori.
El cap de ginecologia ha assegurat que no es pot considerar normal tenir dolor amb la regla.
Tenir dolor amb la regla no es pot considerar com una cosa normal. Pot haver alguna molèstia, però considerar que una regla molt llarga, molt dolorosa, molt incapacitant sigui normal no es pot considerar com una cosa fisiològica. Per tant, un dels aspectes que contempla aquest document de la Generalitat és que l’endometriosi és una malaltia amb la qual s’hi ha de pensar en els diferents nivells de l’assistència primària fins a l’assistència d’alt nivell. Però pensar que una pacient amb regles doloroses o amb dolor pèlvic o molèsties en les relacions sexuals o altres tipus de símptomes pugui tenir una endometriosi és el fet que ens pot portar a fer les proves adients i arribar a un diagnòstic amb el menor temps possible.
Mulà ha afirmat que és molt important pels metges pensar en la malaltia, ja que sinó es poden subministrar tractaments analgèsics o anticonceptius que no comportaran un autèntic diagnòstic del problema.
A continuació podeu recuperar l’entrevista íntegra a Joan Antón Mulà, cap de Ginecologia i obstetrícia de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva.