Roger Español, l’home que va perdre un ull l’1-O, associa la ràbia i el dolor al mes d’octubre
Roger Español, l’home que ha esdevingut el símbol de les càrregues policials de l’1 d’octubre, va participar aquest cap de setmana en una taula rodona sobre violència policial a Calella. Sota la pregunta «Els carrers seran sempre nostres?», Español va explicar com va perdre l’ull a les portes de l’institut Ramon Llull, a Barcelona, per l’impacte d’una pilota de goma llençada per la Policia Nacional el dia del referèndum d’autodeterminació de Catalunya.
Roger Español afirma que els agents van disparar quan ja s’havien emportat les urnes i a una zona on no hi havia aldarulls.
Entre tota la tensió, les corredisses i tot, recordo molts dispars d’escopetes de boles. Quan estaven a punt d’arribar a Gran Via les furgonetes, es van entretenir a disparar una estona més i va ser on em van tocar la cara amb una bala de goma i vaig caure a terra. Això és important també; on em van disparar a mi, estava rodejat de periodistes, per això hi ha tantes imatges. Allà vaig rebre l’impacte, ja no hi havia res a fer, estava en un lloc tranquil, no hi havia més aldarulls i seguien disparant. Crec que en aquells moments, el famós ‘A por ellos’ els va incidir bastant a l’hora de seguir disparant. Quan vaig caure a terra, que m’acabaven de disparar la bala de goma, tota la gent va córrer a ajudar-me i protegir-me; tot i així, quan jo estava a terra que m’estaven ajudant, seguien disparant cap a la zona on estava.
Per això, assegura que la ràbia i el dolor són els sentiments que associa al mes d’octubre.
La paraula octubre em desperta molts sentiments. En realitat, el primer que em ve al cap és ràbia i dolor, perquè és el que més vaig patir aquell dia. De fet, de l’1 d’octubre, jo vaig viure com a molt cinc hores de tot el que va passar. A les 10:30 h del matí ja estava a l’hospital. El que més recordo és dolor, ràbia i indignació per veure les formes d’actuar de la Policia Nacional.
Tot i així, subratlla la importància de recordar la unió que es va produir entre els ciutadans en la lluita pels drets humans i per una vida digna. És per això que afirma que si es tornés a celebrar el referèndum, sense cap dubte tornaria a defensar les urnes.
També s’ha de tenir molt en compte que sempre que parlem de l’1 d’octubre recordem els cops, recordem l’actuació policial i tot això. Però crec que és molt important també barrejar-ho amb el sentiment que hi havia abans i després dels cops. Aquell sentiment de comunió, de fer poble, de que els teus veïns i tu penseu el mateix, que sou molta gent que penseu igual i que tot això ho fem per un convenciment que és pels millors drets humans i una manera de viure més digna.
Roger Español admet no confiar en la Policia. Considera que els agents no protegeixen a la ciutadania sinó els interessos polítics.
No hi confio, ja no hi confiava abans i ara molt menys. No només amb el meu cas. Amb tot el que estem veient, la policia jo la veig simplement com un estri de la justícia i la justícia un estri de la política. El que els hi diguin, faran. El que fan no és protegir al poble, és protegir els interessos.
A la taula rodona també van participar el centre per la defensa dels Drets Humans, Irídia, i la Plataforma Justicia para Juan Andrés, l’activista LGTBI que va morir a mans dels Mossos d’Esquadra l’any 2013.
