Resolem dubtes en plena campanya de la Renda

El 30 de juny és l’últim dia per poder fer la declaració de la Renda corresponent al 2015. Des del passat sis d’abril que es pot fer telemàticament confirmant l’esborrany de «rentaweb» i des del 10 de maig es pot fer presencialment a les oficines de l’Agència Tributària. I també hi ha molts ciutadans opten perquè els tràmits els faci una gestoria. Tan sigui d’una manera com de l’altra, el cert és que molta gent ho deixa per darrera hora i, encara que el període de temps per fer la declaració és prou dilatat, ara i fins a final de mes l’activitat és intensa a Hisenda i a les gestories.

L’ha de fer qui guanyi més de 22.000 euros a l’any d’un sol pagador o 12.000€ en cas d’haver tingut ingressos de dos pagadors. També l’han de fer les persones que cobrin rendiments bancaris superiors a 1.600€ anuals, aquells que cobren un lloguer o els empresaris.

Pel que fa a les hipoteques, en el cas de la vivenda habitual van deixar de desgravar les firmades després del gener del 2013. Les firmades abans si que continuen desgravant. Pel que fa als lloguers, no desgraven els que es van signar a partir del 31 de desembre del 2014. 

També cal rumiar si fer la declaració conjunta amb la parella o bé fer-la per separat. L’assessor de Tarinas Grup, Jordi Valls, ens treu de dubtes. “Com a norma, si els dos membres de la parella treballen i tenen un sou normal, cap bestiesa, a partir de 800€ al mes, ja sol sortir millor fer-la individual. Però sempre s’ha de mirar. Quan més alt és el sou és evident que sortirà millor fer-la individual perquè la renda és un impost progressiu -com més guanyes més alt és el percentatge que has de pagar- i així tindrem uns marginals i uns tipus impositius més baixos“.

Un altre dubte que podem tenir és si marcar o no la creu on demanem que un 0’7% dels nostres impostos es pugui destinar a finalitats socials o a l’Església. Hi ha l’opció de no marcar-ne cap o marcar les dues. Jordi Valls ens explica què implica aquesta casella i què podria ser el més recomanable. “Si no posem res, cap creu, l’Estat farà el que voldrà. Pot destinar-ho a l’Església, a finalitats socials, o s’ho pot quedar ell per fer el que sigui. Si marquem una de les dues creus, Església o entitats socials, aquest 0’7% dels impostos de cada declaració el destinarà on hàgim dit. I si marquem les dues no fa pas la meitat a cadascú, sinó que el que fa és duplicar-ho. Dóna un 0’7% a l’Església i un 0’7% a entitats benèfiques. En principi, jo crec que el millor és posar creu a les dues i almenys hi ha més gent que se’n pot beneficiar“.

Les herències rebudes no tenen cap implicació amb la declaració de la renda, ja que estan gravades amb el corresponent impost de successions.