Quim Fàbregas recull en un documental els seus tres dies a Idomeni
L’activista calellenc ha visitat durant tres dies el camp de refugiats d’Idomeni, a Grècia, on hi ha concentrades milers de persones que fugen de Síria i països del voltant per entrar a Europa.
Tot parteix del fet que el grup musical català Txarango, que ja col·labora amb l’ONG de Quim Fàbregas, EtniK Solidària, en projectes a Caparan (Senegal) va anar a la zona d’Idomeni i va constatar que s’hi necessitaven dentistes. EtniK Solidària té un projecte amb l’odontòloga Bibiana Morales i s’hi van desplaçar amb urgència per fer cooperar amb Dentalcoop i fer prospecció per veure de primera mà què passa a Idomeni, què hi falta i quines necessitats reals tenen les persones concentrades.
Quim Fàbregas ha explicat que el que més necessiten els refugiats és sentir-se recolzats, ja que ara per ara la seva sensació és d’estar abandonats, deixats de la mà d’Europa i sense esperança en poder-se’n sortir. Més enllà de les necessitats materials, que poc o molt les tenen cobertes, el que necessiten és afecte i estimació. “Sabem que falten metges i sobretot la part professional de sanitat, però la part psicològica és molt important. I encara que no siguis psicòleg i el que ens hem adonat és que hem pogut donar molt de carinyo sobretot als nanos, que estan abandonats, sense família… i aquella estona que passes amb ells, -mitja hora, deu minuts, o un minut- aquella abraçada que els fas, per aquests nanos és molt important. No només els nanos sinó també les famílies. A vegades les petites coses són les que més grans es fan“.
Quim Fàbregas hi va estar durant tres dies i la seva missió bàsica va ser fer de reporter gràfic per copsar l’estat d’ànim dels refugiats. Va poder parlar amb gent que al seu país ho ha perdut tot, que hi vol tornar però no pot, i que tampoc pot entrar a Europa buscant refugi temporal. “Per exemple en Hassan, que em va obrir la seva carpa. La seva dona està embarassada. Tenen 22 i 21 anys. Ell tenia una vida normal a Síria, tenia un treball, una feina, cotxe, i econòmicament estaven estables. I un dia li va caure una bomba. Em va ensenyar la metralla que té al seu cos“.
Quim Fàbregas ha dit que les circumstàncies al camp de refugiats són caòtiques, però que s’hi pot trobar la solidaritat de centenar de persones que hi són amb la única finalitat d’ajudar als altres. “Hi ha molt voluntariat, fantàstic, gent jove de tot el món que et trobes allà que ho deixa tot i posa els peus al camp de refugiats. Vaig tenir contacte amb molta gent de diferents parts del món i és realment espectacular els milers de voluntaris de gent anònima, com nosaltres que hi vam anar, i fascinant. Ens vam trobar un col·lectiu de voluntaris que van fer un centre cultural. Van fer de fusters, mecànics, van instal·lar una carpa, estan donant classes de tot tipus, com matemàtiques, àrab, ioga, teatre, perquè tant nens com adults puguin passar el temps“.
Quim Fàbregas té la intenció de poder projectar el documental que ha gravat, d’uns 14 minuts, a diferents centres cívics de Barcelona i també a la ciutat de Calella.