‘Octubre: crònica de l’1-O a Calella’ es podrà recuperar per internet
Després d’haver-se projectat diverses vegades a la Sala Mozart i haver fet gira extensa la península. El documental Octubre: crònica de l’1-O es podrà recuperar sota demanda com a mostra d’agraïment a tothom qui hi ha participat.
Ernest Vila, director del documental, ha recordat a Ràdio Calella Televisió com va ser l’elaboració del documental i la recepció que va tenir.
Va ser una feinada, va ser casi un documental per amor a l’art. Realment crec que la gent que l’ha vist li ha agradat i tenim aquesta intenció i la sensació de que fem bé tornant al poble el documental que ha nascut del poble. D’aquesta manera, alliberant-lo i posant-lo sense cap restricció ni accés ni res, que tothom que tingui l’enllaç el pugui veure les vegades que vulgui estem tornant al poble el documental.
El documental es podrà recuperar al canal de YouTube a partir de les nou del matí, un moment que ha estat escollit a propòsit.
Quan vam començar la gira europea i per la península Ibèrica ens va agafar la pandèmia i tota la gira que teníem programada a Madrid, Viena i Berlín no va poder ser. Hem aprofitat l’efemèride i l’1 d’octubre el publicarem en obert al nostre canal de Youtube. Serà partir de les nou del matí, just l’hora que van obrir els col·legis electorals. Hem cregut adient programar-ho per aleshores.
Octubre és un projecte personal del director per donar sortida a tot el material que ell mateix va enregistrar i fotografiar des dels dies previs fins als posteriors del referèndum. El documental és un testimoni dels dies abans del referèndum i la jornada de votació amb els problemes i temors que van viure els ciutadans. També recull imatges de les càrregues de la nit exterior a l’Hotel Vila. Compta amb les vivències dels calellencs i amb participacions destacades com la del president Carles Puigdemont, a qui un equip va entrevistar quan ja estava exiliat a Waterloo.
No todos hemos vivido esos días de la misma manera. Para mi, guía holandés de los años 60 siglo pasado, todó fue algo bochornoso. Y recuerdo lo más ominoso de la independencia unilateral, la huelga general. Un nublado, calles vacías y todos los negocios cerrados, los de los indios y los marroquíes incluidos. Nunca más diría yo.