Miquel Buch, primer beneficiat de la llei d’amnistia
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha aplicat per primera vegada la llei d’amnistia en el cas del premianenc Miquel Buch, qui va ser conseller d’Interior del govern de Carles Puigdemont, i l’exsargent dels Mossos d’Esquadra, Lluís Escolà, condemnats tots dos per haver garantit la seguretat del president a l’exili, segons la sentència de l’Audiència de Barcelona. Buch, a quatre anys i mig de presó i vint anys d’inhabilitació per malversació i prevaricació; i Escolà, a quatre anys de presó per malversació i 9 anys d’inhabilitació com a cooperador necessari en el delicte de prevaricació. La sala d’apel·lacions de l’alt tribunal català ha declarat l’extinció de les seves responsabilitats penals emparats per la llei d’amnistia als condemnats pel procés i es cancel·laran tots els antecedents que tenien en el seu historial. Tampoc hauran de restituir la quantitat econòmica que va cobrar l’exsargent dels Mossos mentre exercia de seguretat, gairebé 53.000 euros.
Primera aplicació efectiva de la llei d’amnistia per als condemnats del procés que va entrar en vigor l’11 de juny. L’exconseller d’Interior Miquel Buch i l’exsargent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà han sigut els primers beneficiats de la mesura de gràcia impulsada pel govern espanyol per comptar amb els suports d’ERC i Junts a la investidura.
El premianenc Miquel Buch va ser condemnat a quatre anys i mig de presó i vint anys d’inhabilitació per malversació i prevaricació; i Lluís Escolà, a quatre anys de presó per malversació i 9 anys d’inhabilitació com a cooperador necessari en el delicte de prevaricació. L’estiu del 2018, el Departament d’Interior – aleshores dirigit per Buch – va fitxar Escolà com a assessor de seguretat. L’Audiència de Barcelona va donar la raó a la Fiscalia concloent que el propòsit real de la contractació era pagar els serveis que prestava de manera extraoficial com escolta de Puigdemont a Waterloo. També els obligava a restituir las quantitat econòmica que va cobrar l’exsargent, gairebé 53.000 euros.
Aquest dimarts, el TSJC ha acordat aplicar en aquest cas la llei d’amnistia, donant per extingides les seves responsabilitats penals i esborrant tots els antecedents, també els policials, que tenien en el seu historial.
Poc després de donar a conèixer la decisió dels magistrats, el mateix alt tribunal català ha amnistiat 16 joves independentistes que van participar en protestes entre el 2018 i 2020. La resolució deixa sense efecte les mesures penals, personals i patrimonials que se’ls va imposar, majoritàriament, després de ser condemnats per desordres públics i, en alguns casos, per atemptat a l’autoritat. És el cas d’Oleksander S., que va participar en les protestes de la Plaça Urquinaona de l’octubre de 2019, a qui se li va imposar una pena de set anys i mig de presó, la més alta de les registrades per les protestes del procés.
Queda pendent de revisió el cas del calellenc Saül Gordillo, que també ha demanat acollir-se a la llei d’amnistia. Ell va ser condemnat per desobediència per l’emissió de l’espot institucional del Referèndum de l’1 d’octubre per Catalunya Ràdio, quan n’era el director.
