“Mare, explica’m coses de l’àvia”, un llibre infantil dedicat a Dorly Strobl
Vanessa Lluís recorda i homenatja la seva mare, Dorly Strobl, en el seu debut literari de la mà d’Apuleyo Ediciones. Ha escrit “Mare, explica’m coses de l’àvia”, on la petita i curiosa Ainet anirà descobrint i formant-se una idea de com era aquest referent familiar. La notícia de la publicació del llibre infantil arriba quan s’han complert 10 anys de l’adeu a qui va ser una de les fundadores i presidenta del Club Natació Calella, i tota una institució dins el món de l’esport local i també a nivell nacional. “Quin millor homenatge podia fer-li!”, exclamava Lluís a través de les xarxes per anunciar que aquesta història tendre, plena de sensibilitat i d’amor, aviat anirà a l’impremta i es podrà trobar a les llibreries. La il·lustradora Sònia Vieta s’ha encarregat d’omplir-lo de colors.
L’àvia de l’Ainet és una aventurera, una grandíssima nedadora, una persona connectada amb la natura i amant dels animals, especialment dels gossos. I és una gran narradora de contes. Així es defineix la personalitat que la petita anirà descobrint a mesura que avança la història del conte escrit per Vanessa Lluís, qui s’ha inspirat en la seva mare a l’hora de donar-li forma. També se la reconeix a través de les il·lustracions de Sònia Vieta, que la presenta amb els seus cabells blancs i una actitud enèrgica.
Mare, explica’m coses de l’àvia és la seva primera incursió en el món de la literatura infantil, tot i que la seva faceta de mestra fa que se’n senti molt propera.
El va escriure farà mes d’un any, en un moment de canvis a la seva vida que van fer aflorar els sentiments i records. No va poder deixar-ho fins a posar-hi el punt i final.
El vaig escriure en un sol dia, que era laborable i l’endemà vaig anar a treballar amb moltes ulleres (riu). Va ser quan vam decidir amb els meus fills adoptar un gos (…) És un llibre que he escrit en memòria de la meva mare i el meu gos. Vaig tenir la nostàlgia i el sentiment d’haver de tirar endavant malgrat les absències. Ho vaig fer en record d’ells dos, de la meva mare que sempre la tinc present. El vaig escriure d’una tirada, ni tan sols vaig anar a buscar l’ordinador, sinó que ho vaig fer directament amb el mòbil.
Il·lustració de Sònia Vieta per al llibre infantil “Mare, explica’m coses de làvia”
Al cap d’un temps, i després d’una trobada amb la il·lustradora Sònia Vieta – amb qui havia compartit feina de mestra a le Escoles Freta de Calella –, va sortir la idea de posar-li colors i buscar una editorial per publicar-lo. Lluís pensava que hauria de trucar a moltes portes i que el procés seria llarg, però no va ser així. Va signar el mateix dia que es complien 10 anys de l’adeu de la mare.
Vam estar mirant una tarda quines editorials hi ha que apostin per autors novells i vaig trobar aquest segell de Huelva, que publica en qualsevol idioma. Els vaig enviar la història un diumenge a la nit – només a ells –, el reben el dilluns i el dimarts em diuen que volen publicar-ho. L’endemà vam parlar de les il·lustracions i els van agradar, tot encaixa. El dijous els tornem el contracte signat per les dues, i coincideix això amb el desè aniversari de la mort de la mare. Crec que això és el cosmos. Tan fàcil, tan ràpid i en una data tan important per a mi, no li trobo altra explicació.
El llibre sortirà al mercat el pròxim mes de novembre, just abans de la campanya de Nadal. Les tres protagonistes de Mare, explica’m coses de l’àvia són la nena i la mare, i el gos (en Potes) va apareixent entre pàgines. Una història que enllaça generacions i també sentiments i vivències personals de Vanessa Lluís, que aquest matí ha passat pel programa La Ciutat.
Sobre Dorly Strobl
Nascuda al Tirol, Dorly Strobl (1941-2013) va arribar a Calella a finals de la dècada dels 60 del segle passat. Ja havia tingut contacte amb la natació i la sincronitzada, però aquí va ser part activa en la fundació del Club Natació Calella. Ella en va ser la directora en els seus anys d’esplendor, quan l’entitat va assumir l’organització del Campionat d’Espanya absolut (2005) i l’Europeu júnior de natació sincronitzada (2007).
A més, havia estat membre de la Federació Catalana de Natació durant molts anys. Un any després del seu traspàs, l’Ajuntament de Calella va posar el seu nom a la piscina municipal [veure notícia].
