L’Hospital de Calella ja pot fer extraccions de còrnies
Un equip de 12 professionals de l’Hospital Sant Jaume de Calella -personal mèdic, infermeria i una psicòloga- ha rebut formació específica per posar en marxa al centre un circuit per a l’extracció de còrnies. Aquest té el vist-i-plau de l’Organització de Transplantaments de Catalunya. Des d’aquest mes de juliol, els familiars dels pacients que morin al l’hospital podran donar el consentiment perquè es faci el transplantament del teixit ocular a un receptor.
La doctora Emilia Cortés, que és cap d’Urgències i Emergències de l’Hospital Sant Jaume de Calella, ha estat la responsable del projecte. En declaracions a Ràdio Calella TV, ha explicat que la posada en marxa del circuit agilitza el procés de la donació.
Fins ara havíem de trucar al Barcelona, s’endarreria el procés. Ara ho podrem fer directament des de l’hospital i això farà que sigui més ràpid, els que ho vulguin d’entrada; i qui no s’ho havia plantejat siguin més sensibles, mica en mica, a aquesta possibilitat.
Un grup de professionals de l’Hospital de Calella ha rebut formació del personal del Banc de Sang i Teixits de Catalunya i de l’Organització Catalana de Transplantaments per a la implantació d’aquest circuit, pel qual ha calgut fer cap adequació específica de les instal·lacions.
Gràcies a la donació, pacients que pateixen una alteració de la forma de la còrnia poden recuperar la visió. El ventall d’edats per ser donant és amplíssim i haver partit malalties oculars com la miopia o la hipermetropia no impedeix que siguin viables per a un trasplantament.
Des d’infants fins als 85 anys. L’edat màxima varia en funció de les necessitats: el 2014 era fins els 89 anys, però s’han adonat que no el 100% eren vàlides (…) Fins i tot, haver-se operat de cataractes o tenir algun problema ocular no impedeix que siguin vàlides.
Tampoc haver patit un càncer. Però sí que es tiren enrere les donacions de còrnia de pacients que patien malalties hematològiques i les que tenen serologies positives per hepatits o la sida.
La responsable del projecte posa de relleu la transcendència del gest de la donació pel fet que un trasplantament pot millorar o salvar la vida d’altres persones. I convida a tothom a reflexionar-hi i, en cas de decidir ser donant, comunicar als familiars quina és la voluntat particular perquè sigui respectada en cas de defunció.
Tots podem ser donants de còrnies, de vàlvules cardíaques, o d’òrgans: fetge, pulmó, cor… Potser algú té una malaltia que contratiu la donació d’algun òrgan en concret, però sóc del parer que un cop morts, si podem traspassar vida perquè un cop cremats no serviran per a res.
Amb cada còrnia donada es pot ajudar a recuperar la visió a dues persones.
