L’exalcalde Basart recorda quan va negar-se a penjar la bandera espanyola al balcó de l’Ajuntament
L’estira-i-arronsa sobre els símbols que han d’onejar al balcó de l’Ajuntament de Calella ve de lluny. Josep Basart, que va ser alcalde entre el 1999 i el 2007, ha recordat avui a Ràdio Calella TV quines conseqüències va tenir la decisió que va prendre perquè només hi hagués la senyera. Era al principi del seu primer mandat, quan ERC governava en solitari. La decisió va arribar a la Delegació del Govern a Catalunya, llavors en mans del PP, que el va citar i li va exigir que complís la Llei de Banderes que estableix quin lloc han d’ocupar els símbols en els edificis oficials. Basart ha explicat com va anar la reunió amb la delegada Julia Garcia Valdecasas, i què li va respondre ell. Des de llavors, la senyera ha estat que ha presidit sempre la façana del consistori.
Durant la tertúlia del programa La Ciutat, Josep Basart ha explicat que el van trucar de la Delegació del Govern perquè Garcia Valdecasas volia reunir-se amb ell. No se li va comunicar el motiu fins que va entrar a la sala, on la delegada s’havia fet acompanyar d’alguns militars amb condecoracions a l’uniforme.
El que va passar llavors ho podeu sentir en aquest àudio:
Aquella decisió va durar fins que Basart va deixar l’alcaldia a l’Ajuntament de Calella. Qui el va seguir en el càrrec, l’aleshores socialista Josep Maria Juhé, i amb ERC com a soci de govern minoritari, va decidir retirar la senyera i deixat el balcó buit de banderes per “no ferir sensibilitats”. Durant el seu mandat, es va col·locar en diades puntuals però sense continuïtat. Aquesta va ser la pràctica que adoptaria el PDeCAT – ara Junts per Calella – durant els seus primers anys en el Govern Municipal i amb Montserrat Candini a l’alcaldia. Posteriorment, i sota el seu mandat i amb el PSC com a soci de l’executiu, s’ha restituït la senyera al balcó de l’Ajuntament de Calella, tornant a ser l’única que hi oneja.
Ara mateix, al balcó principal de l’edifici consistorial s’hi pot veure només la senyera i, a la part superior, la pancarta que reclama la llibertat dels presos polítics.
