L’escriptor Jordi Bilbeny inaugura el cicle de conferències sobre censura i manipulació a la història de Catalunya
Amb una xerrada titulada «La censura d’Estat i la traducció sistemàtica d’obres literàries catalanes al castellà» en la qual Bilbeny ha exposat com reconeguts autors catalans han estat forçats a traduir la seva obra o han vist com s’atribuïa a una altra persona.
En una entrevista a l’Info Vespre, l’escriptor i investigador d’Arenys de Mar ha explicat el tema en el qual basa la seva tasca de recerca.
És un tema que se’n podrien fer una dotzena d’enciclopèdies, però intentaré resumir-ho en una hora i mitja. Que tothom pugui veure els exemples extrets dels llibres d’aquella època amb el que exposen els autors que els han forçat a traduir l’obra, que els han confiscat l’edició catalana i mai més no s’ha trobat, que no només l’obra és traduïda sinó que s’atribueix a altres autors i totes les pressions que es fan perquè això sigui així des de la Inquisició i des de l’Estat.
Bilbeny ha posat com a exemple a Miguel de Cervantes amb El Quixot. L’investigador defensa que Cervantes va escriure la seva obra mestra en català i que va quedar indignat amb el resultat després de passar pels censors espanyols.
Bàsicament és tot allò que és susceptible de tenir un valor de cultura universal. Hi ha obres de metges que desapareixen absolutament del tot i després són atribuïdes a un metge castellà. O el Quixot, Cervantes mateix diu en el pròleg que ell no volia editar-ho de tant malament com li havien deixat els traductors, censors, manipuladors de la seva obra, però que al final prefereix que surti l’obra encara que no sigui del seu gust però que almenys es pugui publicar. Tot i que diu que ell abans era el pare de l’obra que havia fet i ara n’és el padrastre.
Bilbeny considera que, a dia d’avui, des de l’Estat no s’aplica la censura que existia als segles XV, XVI i XVI, però creu que si continua vigent l’autocensura.
Avui, pel que jo conec, hi ha una certa censura o autocensura perquè vols quedar bé amb el discurs oficial, amb el discurs acadèmic, amb el discurs dels partits imperants si convé, però no s’ha donat aquesta censura sistemàtica al segle XX. Jo no la conec i no crec que hi hagi ningú que pugui dir que existia. Potser en algun cas, alguna persona que tingui por d’unes certes represàlies pot signar amb un pseudònim o jo també he conegut llibres publicats a Catalunya durant el franquisme deien que eren publicats a París per salvar les represàlies de la censura
La Sala d’Exposicions de l’Ajuntament Vell acull el cicle de conferències sobre censura i manipulació a la història de Catalunya. La següent ponència serà el dijous 19 de juliol, a les 19:30 h. Anirà a càrrec de Pep Mayolas, que parlarà sobre «Teresa d’Àvila i Teresa de Cardona: a la recerca de Teresa de Jesús». Jordi Bilbeny repetirà el dijous 13 de setembre, en aquest cas, amb una conferència titulada «De Cervantes a Servent: la història adulterada d’un català universal de Xixona». Albert Fortuny tancarà el cicle el 20 de setembre amb «El paisatge de la Mona Lisa i la relació de Lleonard amb Catalunya».
A continuació podeu recuperar l’entrevista íntegra a l’escriptor i investigador Jordi Bilbeny.