Les llàgrimes de Sant Llorenç arriben avui al seu punt màxim d’activitat: on i a quina hora es poden veure?
Si el cel s’aclareix de núvols, aquesta nit es podrà observar la punta d’activitat d’un dels fenomens astronòmics que marquen l’estiu: les llàgrimes de Sant Llorenç o altrament anomenats Perseids. Un espectacle natural que es pot veure a ull nu, sense la necessitat de telescopis, i que s’assimila a una pluja d’estels, tal com es percep des de la Terra. Però de fet són pols i roques residuals del cometa Swift-Tuttle que es converteixen en boles de foc quan col·lisionen amb l’atmosfera. El president del Grup d’Astronomia de Calella ha donat alguns consells per veure les llàgrimes de Sant Llorenç amb les millors condicions possibles.
Tot i que avui s’assolirà la punta d’activitat, els Perseids es podran observar amb claredat durant tot el que queda de setmana. Així que si s’està en alguna zona de cel ennuvolat, encara hi haurà altres oportunitats per veure el fenomen astronòmic típic de l’estiu. Diu Joan Palau que s’ha de buscar un lloc alçat, amb una visió nítida del cel i sense contaminació lumínica. Un bon lloc seria la urbanització de Can Carreres –ells aniran a la zona de l’antic abocador–; i desaconsella totalment anar a la platja.
S’ha de buscar un lloc fosc perquè les pupil·les dels ulls es dilaten i permet captar més llum. No portar llanternes ni cap font de llum directe a la cara. Els ulls necessiten uns 20 minuts per adaptar-se a la foscor (…) Un lloc que podria anar bé és Can Carreres. A la platja no, perquè la ciutat et queda a la banda nord i nord-est, i la llum obstaculitza l’observació.
Els Perseids es podran veure entre les onze de la nit i la una de la matinada, al sector nord-est del cel.
Font: NASA
El president del Grup d’Astronomia ha explicat que aquesta pluja d’estels es produeix cada any per aquestes dates quan la Terra atravessa l’estela de petits meteorits –tan petits com un gra de sorra– que va deixar darrera seu el cometa Swift-Tuttle.
Quan la Terra entra a la cabellera del cometa, a la franja on hi ha aquestes partícules, que són molt petites; les atrau i en col·lisionar amb l’atmosfera, s’escalfen i s’ionitzen, i és llavors quan s’il·luminen. És el que nosaltres en diem la pluja d’estels.
Una de les curiositats més notables de la pluja d’estels té a veure amb la velocitat en la que es mouen els meteorits quan col·lisionen amb l’atmosfera, arribant als 200.000 quilòmetres per hora.
Oposicions planetàries i una conjunció a finals d’any
Aprofitant que avui molta gent sortirà de nit per fer l’observació del cel, el president del Grup d’Astronomia de Calella aconsella fixar-se en dos punts que destaquen per la seva brillantor: són Júpiter (al sud) i Saturn (al seu costat esquerra). Els dos planetes estan en oposició amb la Terra i es poden observar en molt bones condicions. El pròxim més de setembre també es produirà la de Mart; i Joan Palau avança un altre fenomen interessant per finals d’any.
Sobre el 21 de desembre, els dos planetes Júpiter i Saturn estaran en conjunció. Estaran dos punts gairebé units. Amb el telescopi es podria veure dins el mateix camp, que és un fenomen molt difícil d’observar.
Els dos planetes es podran veure a ull nu i semblaran pràcticament units.
