Les garotes deixen blancalls als boscos marins de Calella
Un nou estudi dirigit pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC, la Universitat de Western Australia i la Nature Conservation Foundation ha descobert que mantenir les poblacions de depredadors en bon estat i, per tant, a les garotes amb por és cabdal per mantenir la salut dels valuosos boscos submarins.
Les garotes tenen unes necessitats de recursos i s’alimenten de les roques que tenen algues, i a la vegada aquestes poblacions de garotes estan controlades pels peixos que se n’alimenten. Però l’efecte combinat de la sobrepesca d’aquests depredadors amb l’escalfament global, descompensen aquest equilibri. Les garotes creixen i acaben amb molts dels boscos submarins. Ens ho explica Francesc Peters, biòleg marí.
S’han reduït molt els depredadors, peixos i altres animals que es mengen a les garotes, i les garotes han començat a proliferar molt. I aquestes acaben menjant-se totes les algues que hi ha a les roques i produeixen blancall. I jo personalment he vist alguns llocs a la zona de les Roques on també és així.
Fa dos o tres anys vaig veure roques totalment depredades, i l’any passat vaig veure les roques blanques però gairebé sense garotes. Ja no tenen aliment i per tant es moren.
La desaparició dels boscos d’algues té greus implicacions per la biodiversitat i la sostenibilitat. D’aquí la importància d’aquest estudi. I és que, l’abundància de peixos depredadors provoca que les garotes no s’aventurin a sortir tant dels seus refugis per alimentar-se. Ens ho confirma Peters,
Encara que els peixos no estiguin presents i, simplement, suposo amb uns senyals químics que provenen dels peixos o bé, posar una mica de garotes tancades, que voldria dir que han estat atacades per peixos. Doncs aquestes substàncies químiques que desprenen fan que algunes garotes, les més grans, no s’arrisquin a menjar sobre la roca i es refugiïn entre les escletxes. El trasllat d’això a un sentiment que, generalment, considerem més humà com és el de por, és el que aquests investigadors han manifestat als seus articles.
Generalment, no estem acostumats a les categoritzacions en termes de sentiments en els invertebrats. Un tema que genera controvèrsia perquè, d’altra banda, discuteix si els nostres propis sentiments de por estan només condicionats per elements químics o altres principis més complexos.
