Les claus per prevenir i detectar les situacions d’assetjament escolar

1 de cada 10 estudiants afirma haver patit bullying i un 7% diu haver patit assetjament a través d’Internet o el mòbil. Són dades de l’informe Jo no jugo a això de l’ong Save The Children a partir d’una enquesta a escolars d’entre 12 i 16 anys sobre experiències d’assetjament i violència que hagin patit.

Avui 2 de maig es commemora el Dia Internacional contra el Bullying, una xacra que ha impulsat el projecte Stop Bullying de l’Escola Pia. Tres membres de l’equip redactor n’han parlat al programa La ciutat, on han posat de relleu el canvi d’escenari que ha comportat l’aparició d’Internet i les noves plataformes de comunicació que permeten, entre d’altres, relacionar-se i interactuar des de l’anonimat. Ho ha explicat Francesc Serra, psicòleg de l’Escola Pia de Calella.

Garanteix una expansió immediata, l’anonimat i que es facin algunes accions que no es farien si es tingués una relació directa, cara a cara. És un escenari clau, però no l’únic. D’assetjament n’0hi ha hagut sempre però han canviat l’escenari i la forma.

El bullying o l’assetjament escolar es dona quan un infant o jove és agredit psicològicament, físicament o moralment de manera continuada en el temps per un o més companys.

El projecte del centre escolapi abraça diferents fases: la sensibilització, la prevenció, la detecció i, en última instància, la intervenció davant de situacions d’assetjament. I contempla també la informació i formació de les famílies, a qui s’explica que han de cultivar les relacions de confiança amb els fills i de comunicació sincera amb el centre escolar, tal com ha indicat Anna Mataró, coordinadora de Batxillerat.

Quan el teu fill et comenta algun tema que li passa, potser no saps si és greu o no. Per això, és molt important la confiança entre les famílies i professors. Potser se’ns escapen coses perquè ha passat fora d’hores o al pati; però si ens parlem i n’estem pendents, la prevenció serà molt més eficaç.

I ha llistat una sèrie de conductes indiciàries que l’alumne podria estar patint una situació d’assetjament escolar.

Pot trobar-se malament, deixar de tenir ganes d’estudiar o d’anar a l’escola. Hem de sensibilitzar professors i pares perquè estiguin a l’aguait de petits detalls, perquè un sol detall pot no voler dir res, però si ho vas sumant pot ser que hi hagi una situació d’assetjament que el teu fill no t’estigui explicant.

O indicis, en el cas contrari, que l’alume pot estar desenvolupant el rol d’assetjador. Com ara que porti material escolar que no és seu.

El Departament d’Ensenyament identifica quatre categories d’assetjament escolar: les agressions físiques, les verbals, les socials i les digitals, és a dir, les que es fan per mitjà de les tecnologies.