Les anàlisis descarten la presència a Calella de l’escarabat que mata els pins
L’Ajuntament de Calella ha realitzat els primers controls a les zones de pinedes que hi ha al municipi. La sequera i les onades de calor han fet que els arbres siguin més vulnerables als atacs de diverses plagues, que s’estan produint de forma simultània. 40.000 hectàrees de pi pinyer del Maresme són irrecuperables, segons ha informat el Consell Comarcal, que s’ha aliat amb ajuntaments, Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya per acordar un pla d’intervenció urgent que permeti salvar l’espècie dominant als boscos maresmencs. El regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Calella, Marc Buch, n’ha donat detalls en una entrevista a l’Info Vespre.
El regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Calella ha donat un missatge de calma a la població assegurant que la principal problemàtica provocada per les plagues de l’escarabat Tomicus, l’eruga processionària i els fongs s’està donant a la part més nord del Maresme. A Calella, ha confirmat Marc Buch, només s’ha detectat la presència del fong, que no comporta la mort directa del pi. Es remet als resultats de les anàlisis realitzades per diversos laboratoris de sanitat vegetal.
“Estem pendents del resultats que es donin a partir del mes de setembre, que és quan hi ha més activitat de l’escarabat que provoca els danys importants. A dia d’avui, amb les anàlisis fetes quedaria descartat”, ha confirmat el regidor de Medi Ambient, qui ha exposat que a Calella no hi ha grans extensions de boscos de pinedes. “La zona forestal són principalment alzinars, però sí que tenim un bosc urbà, que és el Parc Dalmau, i en el qual hi estem molt a sobre. També tenim les pinedes litorals al voltant del Far”, ha concretat.
Buch admet que la situació dels boscos de pins del Maresme és greu i complexa de gestionar, sobretot quan s’ha d’actuar davant l’escarabat Tomicus destruens. L’única solució passa per la poda i la tala dels arbres afectats. “L’actuació ha d’anar a càrrec de l’Ajuntament de Calella si són terrenys municipals, però la gran part de terrenys forestals són propietat privada, i en ells recau la responsabilitat del control de la plaga. Des del Consell Comarcal i l’Ajuntament se’ls recomana que s’agrupin en associacions forestals perquè des de la Generalitat s’estan concedint subvencions”, ha comentat Buch.
Les administracions públiques han acordat l’estratègia a seguir davant aquesta situació, que podria acabar amb unes 40 hectàrees de pi pinyer, xifra que podria agreujar el problema si no es posen en marxa les mesures adients.
Per això, se serà vigilant en què els propietaris de zones forestals amb pins segueixen les indicacions donades. Qualsevol deixadesa en aquest sentit podria comportar l’acumulació de restes vegetals al sotabosc que, per les seves característiques piròfiles, serien benzina en cas de declarar-se un incendis.
El regidor de Medi Ambient ha apuntat que això conduirà a un procés natural de canvi de paisatge, fent que els boscos de pinedes acabin sent substituïts per alzinars. “Això no vol dir que el pi pinyoner desaparegui de la zona. Quan ens referim a l’evolució dels boscos parlem de períodes llargs, d’entre 20 i 30 anys; però en principi a mitja termini sembla que l’explotació forestal serà més viable”, ha augurat el regidor de Medi Ambient.
El Consell Comarcal ha editat una guia d’actuació per control de les plagues, dirigida als ajuntaments del Maresme.
