L’efecte del confinament a l’espai litoral: dofins a prop de la platja i ocells niant a la sorra
El confinament per evitar la propagació de la Covid-19 ha deixat lliures molts espais naturals que tenien una alta pressió per l’activitat humana. A la costa maresmenca, s’han vist en més d’una ocasió a grups de dofins a prop de la sorra. El biòleg marí calellenc i membre de la Taula sobre l’Emergència Climàtica, Frances Peters, ha recordat en una entrevista a Ràdio Calella TV que la presència d’aquests animals marins no és del tot estranya a la nostra zona però sí veu diversos factors que els poden haver empès a sentir-s’hi més segurs.
Peters ha recordat que la presència de dofins a centenars de metres de distància de la platja no és una cosa extraordinària, però que s’havia anat reduint amb el pas dels anys en paral·lel a l’increment de l’activitat humana. “Són animals intel·ligents, ho perceben i, per això, i eviten aquestes zones”, ha dit el biòleg calellenc i un dels experts que integren la Taula local sobre l’Emergència Climàtica. El mateix passa amb altres espècies marines:
Taurons a port també és clar indicador de l’alliberament de pressió humana sobre l’entorn sinó aquests animals, a no ser que estiguin malalts o es veiessin afectats per una embarcació, no s’acostarien tant a la costa.
Apunta Peters que hi ha altres factors que també poden haver contribuït a la recuperació d’espais per part d’animals marins: les darreres tempestes han ajudat a produir més plàncton, que és del que s’alimenten.
Al litoral maresmenc hi ha un altre fenomen destacat: la presència d’una espècie d’ocell estival que nia a platges marines.
Hi ha uns ocells petits, els corriols, que nien a la sorra de les platges, entremig de les plantes. Es camuflen allà. Aquests dies que no trepitgem platges s’està produint. Per exemple a Malgrat de Mar, a platges de la zona sud de Barcelona…
És partidari de convertir les platges com la de Calella en espais naturals, i així ho ha defensat a la Taula sobre l’Emergència Climàtica. Diu que això no perjudica l’atractiu turístic que pot tenir el territori, sinó que pot ser un element que pot donar valor afegit a les destinacions.
El turisme ho agrairà en el futur immediat. Anem a les platges de l’altra punta del món per tenir un espai natural i verge, encara que no sigui perfecte per posar-hi la tovallola, i aquí ho tractem malament. Jo crec que el turisme valorarà la cura de la natura.
Aquesta és una de les propostes que ha presentat a la taula, creada amb l’objectiu de trobar i aplicar fórmules a nivell local per evitar el procés d’escalfament global. Segons Peters, el confinament ha permès augmentar la qualitat de l’aire i l’aigua, però que caldria que fos un temps més perllongat per revertir la situació.
Hauríem de fer aquest esforç continuadament per arribar a baixar els nivells de CO2 que són la causa de l’augment de la temperatura del planeta. No podrem veure una resposta immediata en el canvi climàtic però sí en altres aspectes en què l’home afecta la natura.
A la Taula local sobre l’Emergència Climàtica també hi participen el geògraf Martí Boada i l’ornitòleg Enric Badosa. Els tres van pronunciar una conferència a finals de febrer per obrir l’agenda de treball, aturada també per la crisi sanitària del coronavirus. Podeu recuperar les seves reflexions en aquest vídeo:
A continuació podeu escoltar l’entrevista a Francesc Peters:
