L’Ajuntament de Calella reclama no criminalitzar els menors estrangers no acompanyats
L’arribada de menors estrangers no acompanyats a l’Estat i a Catalunya i els episodis d’atacs racistes que s’han viscut en les poblacions que els acullen –com per exemple Canet de Mar– va ser un dels temes de debat del Ple Municipal de l’Ajuntament de Calella d’ahir, el darrer de l’actual mandat. A proposta d’ICV-EUiA, tots els partits excepte el PP van aprovar declarar Calella ciutat lliure de xenofobia i racisme, solidària amb la situació dels infants i joves i exigent amb les administracions competents perquè garanteixin la seva acollida i integració a la societat. Durant la sessió d’ahir, els grups municipals van fer una crida a combatre la criminalització de la diferència i la rumorologia que els vincula a un problema creixent de seguretat. Era en resposta al regidor del PP, Josep Maria Pérez Basart, que va lamentar que s’obviï part de la problemàtica.
De forma extraordinària, la moció es va llegir des dels seients del públic. Ho va fer Aouatif Aeuil, reclamant un tracte digne per als MENAS i criticant la criminalització de què són objecte.
Atacs racistes a infants i joves estrangers que han succeït darrerament a Canet de Mar o a Castelldefels. No són actes fortuïts ni fets aïllats: és la conseqüència d’una campanya sistemàtica d criminalització de la diferència. Cal recordar que aquests infants, un cop han passat la frontera, són responsabilitat de les nostres institucions.
El relat de la moció va indignar al regidor del PP, Josep Maria Pérez Basart, per qui l’arribada dels menors no acompanyats sí està vinculada a un augment de la inseguretat ciutadana. Fins i tot va assegurar que s’havien produït detencions a Calella en les últimes hores.
M’han dit que se n’han detingut dos a Calella. Passen coses i s’ha de fer autocrítica (…) Estem a favor que les persones immigrades il·legals es retornin als seus països, també els menors (…) Hi ha hagut persecució de joves a Canet de Mar, assatjament a noies, fins i tot violacions. Les últimes ’manades’ no eren gent d’aquí, eren immigrans, i molts menors. Això és greu, molt.
Les paraules del regidor del PP van tenir resposta per part de tots els altres grups. Començant per la CUP, que va assegurar que la moció planteja amb intel·ligència i des d’una perspectiva global una problemàtica complexa, que pateixen directament els menors estrangers. Jan Catà va afirmar que aquesta situació ha fet aflorar el racisme mediàtic, social i institucional instaurat a casa nostra.
El company del PP diu que aquesta moció amaga part de la realitat, justament el que intenta és fer-la aflorar. La part que està absolutament silenciada pels mitjans i és conseqüència directa d’un racisme social i institucional que està plenament instaurat a la societat. Cal combatre-ho al carrer i a través de mocions com aqueta a les institucions.
ERC va sumar-se al clam contra els rumors i els estereotips negatius que s’associen a la diversitat. La regidora Cristina Gómez va incidir en la necessitat de garantir el respecte i la convivència, i va posar l’accent la condició d’extrema vulnerabilitat dels menors.
El pitjor que podríem fer és crear alarmisme en aquesta qüestió, com en d’altres. La moció es presenta justament per buscar la sensibilització i la coordinació necessària entre administracions i agents involucrats en una problemàtica complexa (…) Des del nostre grup també entenem que no es tracta simplement de recursos econòmics, sinó que també humans, d’acompanyament i de mediació.
En termes similars es va expressar l’alcaldessa Montserrat Candini (PDeCAT), que va retreure al regidor del PP que aboni la rumorologia sobre els menors no acompanyats i els problemes d’inseguretat. I va posar d’exemple el cas de la trencadissa de vidres d’una vintena de cotxes al camí de platja que se’ls va atribuir i que finalment es va comprovar que havia estat causada per un veí de 48 anys.
El que pretén aquesta moció és atendre la vulnerabilitat de menors, desamparats de l’estructura familiar perquè fugen d’un territori per les condicions de pobresa i d’exclusió, que els acollim. Cada partit té la seva maera d’entendre les polítiques d’immigració, però ara no parlem d’això sinó de com atenem a menors amb aquestes condicions. La moció vol combatre la rumorologia.
Des del PSC, la regidora de Solidaritat i Cooperació, Cindy Rando, va agraïr la predisposició d’ICV-EUiA a transaccionar la moció en l’apartat referent a la personació de l’Ajuntament de Calella en casos de delictes d’odi. El text definitiu explicita el compromís del consistori a informar a l’autoritat judicial a investigar-los i personar-se en cas que s’obrin diligències.
Agraïm que hagin acceptat la transacció perquè entenem que així queda més clar en els casos més complexes.
El regidor ecosocialista, Sebastián Tejada va celebrar-ne l’aprovació.
Aquesta moció apel·la a la nostra responsabilitat i a la nostra condició humana. Els ajuntaments són la primera barrera, la més important i sòlida, per defensar els drets de les persones. Celebrem que el conjunt del Ple majoritàriament estigui unit en aquesta batalla.
Es calcula que només el 2018 van arribar 4.000 adolescents sols a Catalunya.
