L’acte institucional de la Diada dona inici al nou curs polític calellenc

L’alcalde Marc Buch va obrir el torn de parlaments de la Diada Nacional de Catalunya recordant les mobilitzacions dels últims anys i el referèndum de l’1 d’octubre que, segons va dir, va marcar un abans i un després en les relacions amb l’Estat, a qui va acusar d’exhibir “tics totalitaris”. Buch va lamentar les “picabaralles estèrils” que mantenen els partits independentistes.

Cal parlar, i tant, però hem de poder parlar de tot. Però tampoc podem fer política des de la distància, allunyats d’uns ciutadans cansats de les picabaralles estèrils entre els que ens diuen que tenen un objectiu comú. Picabaralles per demostrar qui és més independentista o més català que l’altre. Uns ciutadans que potser s’han sentit traïts per qui un dia els van cridar a omplir els carrers i que ara adapten el seu discurs en funció de les circumstàncies. Uns ciutadans que van veure que quan tots remàvem en la mateixa direcció i avançàvem junts érem molts i més forts. Uns ciutadans que van creure en els anhels de llibertat de Catalunya. Aquesta és la diada de tots, de tots els que se la vulguin fer seva. Nosaltres hem de ser on els ciutadans ens volen, i si ens xiulen serà que ens ho mereixem. Avui tots sabem quina és la nostra llengua, ara cal que parlem el mateix llenguatge.

Després va ser el torn dels partits amb representació municipal, començant per Junts per Calella-PDeCAT. La comitiva estava integrada per Montserrat Candini i la presidenta del partit, Sara Planes, però va prendre la paraula la tinent d’Alcaldia Montserrat Mateu, que va defensar el dret a l’autodeterminació de Catalunya però, alhora, treballar per eixamplar les quotes d’autogovern.

Exigim al govern de l’Estat espanyol que tingui la voluntat política de possibilitat un acord que canalitzi el conflicte, que en qualsevol cas ha de passar per una votació sotmesa al poble català. Es tracta d’una voluntat política i, per això, apel·lem a la maduresa democràtica de l’Estat espanyol perquè segueixi l’exemple de països de llarga tradició com el Regne Unit i el Canadà.

Per part d’Esquerra, Xavier Ponsdomènech va reivindicar en el seu parlament la força de Catalunya i del poble unit per avançar cap a la República. Va tenir paraules de record cap a les més de 4.000 persones represaliades per defensar la independència.

Més de 4.000 persones han estat represaliades per defensar el dret a l’autodeterminació de Catalunya. No podem deixar ningú enrere, a ningú. El 80% de catalans i catalanes volen una resolució democràtica. Amnistia, referèndum i independència és el nostre camí, però tampoc renunciarem a aprofitar i treballar en cap altre opció que ens condueixi a la República Catalana.

Des de Calella en Comú, Josep Maria Juhé va recordar que el seu partit sempre s’ha posicionar en favor del dret a decidir de Catalunya i que treballarà per aconseguir una majoria àmplia perquè totes les opcions polítiques siguin escoltades. Amb tot, va exposar que el futur de Catalunya no es pot deslligar d’altres reptes, tant o més importants a nivell mundial, com ho  és l’emergència climàtica.

Seguirem actuant sempre amb la voluntat democràtica de respectar les majories, i que aquestes puguin exercir els seus drets i somnis. Però permeteu-nos que no ens quedem travats amb el greuge, tenim tal problema que hem de resoldre entre tots que no ens podem quedar travats en si un és més independentista o federalista que l’altre. La nostra opció i proposta és que ens entenguem per afrontar els grans reptes del país i del planeta perquè el somni que alguns tenen pugui ser realitat algun dia.

El primer secretari del PSC, Pere Tarrés, va apel·lar al diàleg i el retrobament en el seu parlament de la Diada Nacional de Catalunya. I va exposar que la nova etapa que s’ha obert en les relacions entre els Governs català i espanyol de Pedro Sánchez ha de permetre retornar a la política útil i al servei dels ciutadans.

De manera incipient, el retrobament, la col·laboració i el diàleg entre catalans s’obre pas. Encomanant-nos a la seva representació institucional i a les relacions entre institucions i govern. Cal multiplicar els àmbits en els quals una gran majoria de catalans i catalanes es poden posar d’acord. La ciutadania exigeix menys crispació i més responsabilitat. I una política útil al servei de l’interès general. Els i les socialistes fem nostres aquestes demandes.

En el seu parlament, la CUP va alentar al poble a moure fitxa davant “l’immobilisme dels partits majoritaris”. “Els reptes ecològics, socials i culturals només s’aconseguiran amb la independència dels Països Catalans”, segons va dir Betu Comas, de l’assemblea local cupaire, en un parlament en què va cridar, si cal, també a la desobediència.

Davant la claudicació de bona part dels governants, cal que la societat torni als carrers, prenent la iniciativa, aprenent dels errors del passat per bastir un futur millor. Els reptes que tenim per endavant són majúsculs, com perquè la frustració ens faci quedar a casa. Això ho hem de fer fins a vèncer i les vegades que faci falta.

Cs va ser l’únic partit amb representació municipal que, tampoc aquest any, va participar a l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya. Després d’aquest primer torn de parlaments, les ofrenes florals que diverses entitats van fer al monument a Rafael Casanova. Va ser el cas de Junts per Catalunya, que va aprofitar per adreçar un missatge als calellencs i calellenques aplegats a plaça un cop confirmat que el partit concorrerà a les municipals del maig del 2023. Josep Grima va cridar a recuperar la unitat de l’independentista i va ser l’únic que va animar a acudir a la manifestació de la tarda a Barcelona.

Per tantes generacions que ens han precedit, i per totes les generacions que ens seguiran, coneixem i estimem el passat, som conscients de les oportunitats del present. I tenim clar que el millor futur només el construirem junts, Junts per Catalunya. Ens veiem a Barcelona que és on hem d’estar per defensar la llibertat.

L’acte institucional va comptar també amb la participació dels Maduixots, que van aixecar un pilar, i la intervenció dels cantaires del Cor Harmonia que van interpretar El Cant de la Senyera i Els Segadors, per tancar l’acte.