La taula rodona per la llibertat omple de gom a gom la Cooperativa l’Amistat
En el marc de les 12 hores per la llibertat que va organitzar la plataforma Seguim, ahir es va celebrar una taula rodona sota el lema “Demà pots ser tu”, que també dona nom a la campanya d’Òmnium Cultural que va presentar el president de la territorial maresmenca, Carles Estapé. Un acte moderat per la periodista Teresa Màrquez que va haver de ser traslladat a la Cooperativa l’Amistat degut a la pluja i que va omplir completament la sala.
Durant la conversa es van tractar temes com els drets fonamentals, la llibertat d’expressió, el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre o la República. Els convidats també van explicar anècdotes i confessions que havien rebut. Una d’elles, explicada per l’advocat Jordi Domingo, president de la Coordinadora d’Advocacia de Catalunya, va causar el rebuig del públic assistent.
Fa molt poc, abans de la moció de censura, em va venir a veure al despatx un alt càrrec de la Generalitat i en el decurs de la conversa em va confessar una cosa que venia de Madrid, de Ferraz, concretament, de la seu del PSOE. Em va dir que havia estat parlant amb un alt dirigent del partit socialista i que li va dir que tot això dels polítics a la presó, tard o d’hora, ho resoldrem, trobarem la fórmula, però els Jordis es pudriran a la presó. Això, dit per un alt dirigent del partit socialista, et deixa sense paraules, perquè veus que l’extensió de la venjança de la inhumanitat està estesa en allò que teòricament hauríem de tenir esperança, en aquest canvi de govern.
La periodista i advocada Bea Talegón també en va protagonitzar una arrel d’una publicació a les xarxes socials que va realitzar abans de l’inici de la taula rodona.
A l’arribar he compartit una foto amb la Bel a les xarxes, molt orgullosa, dient que per mi és un orgull estar amb algú que representa la paraula dignitat. Ha passat una cosa molt curiosa. Un agent de les forces i cossos de seguretat de l’Estat m’ha dedicat un tweet que diu: doncs quan tinguis una moguda no truquis a la Guàrdia, tingues dignitat i truca als ‘batasunos’. Després s’ha acollonit, ha retirat el tweet però com ja l’hem capturat, l’estem posant al seu lloc.
El tweet que va rebre la periodista Bea Talegón
Bel Pozueta és la portaveu de les famílies dels joves condemnats d’Altsasu. Va apuntar la necessitat d’unir forces i va anunciar la manifestació que tindrà lloc el 16 de juny de suport als joves condemnats per la baralla a les portes d’un bar a la localitat navarra.
El futur més proper és la manifestació del 16. hem d’unir forces i de cara al futur proper també veiem que és molt important, com he escoltat aquí, s’està plantejant la possibilitat de crear una plataforma pels drets polítics i civils. Fins a quin punt hem arribat que estiguem reivindicant el que s’estava reivindicant al 78. Veiem que ha arribat el moment i que estem moltes situacions que se’ns estan negant els drets mínims que en una societat democràtica hauríem de tenir i penso que coincidirem molt en el camí.
Un altre dels ponents va ser l’exvicepresident de l’ANC, Agustí Alcoverro, que va destacar la capacitat de compromís i resistència dels catalans.
El dir que la gent ja està cansada no és cert. Nosaltres som catalans i això vol dir que rondinem però al final sempre creiem. Quan acaba la manifestació de l’11 de setembre diem l’any vinent no vindré, s’ha acabat, és l’última. Però l’any vinent estem tots allà amb la gorra, la samarreta, el que calgui i disposats a fer la tombarella o l’espectacle que ens hagin decidit que muntarem. Perquè som un país que porta 300 anys resistint i això ens ha donat una capacitat també d’ironia i una capacitat a vegades de distància però alhora de compromís quan toca que realment, vist des de fora, a tothom sorprèn.
Una capacitat que des d’Europa es comença a notar. L’eurodiputat d’ERC al Parlament Europeu, Josep Maria Terricabras, va assegurar que l’1 d’octubre va marcar Europa.
Em sembla que és d’una gran importància no ser euroescèptics, però sí que hem de ser molt eurocrítics. Dit això, el cas català, l’1 d’octubre va ser espaterrant. Van quedar tots esverats. Ningú no es podia imaginar que un país presumptament democràtic apallissés a la seva gent pacífica perquè volien anar a votar. Ningú ho va entendre. Va ser absolutament terrible. Això ha marcat molt fortament les idees a Europa.
La taula rodona va finalitzar amb un vídeo mapping de suport als líders polítics i socials catalans empresonats i a l’exili realitzat per Marçal Mora.
