La processionària del pi, una plaga en expansió
Els espais verds de la comarca comencen a notar la presència de la processionària del pi. Les també conegudes com a erugues peludes, que obren cavitats a les alzines sureres per fer-hi la posta d’ous, el que provoca la defoliació dels arbres. Experts i tècnics mediambientals alerten que la pujada de les temperatures i l’escassetat de pluges dels darrers anys, estan afavorint la proliferació d’aquesta plaga que afecta els pins i els cedres. Una espècie autòctona que de forma cíclica, i afavorida per les condicions climàtiques, prolifera de forma exponencial.
Aquesta plaga s’identifica fàcilment gràcies a les característiques bosses blanques que confecciona a les branques dels pins i cedres, i per les llargues processons que realitza en un moment determinat del seu cicle. Des dels anys vuitanta té la catalogació de plaga i és una espècie que pot fer front al fred moderat dels hiverns al litoral i sap aprofitar, com cap altre, les condicions ambientals favorables per reproduir-se i colonitzar nous hàbitats. Oriol Bassa és enginyer forestal.
L’eruga té cicles. Cicles de molta presència o poca presència. Es donen per la temperatura, per la poca pluja i per les espècies que tenim aquí al Maresme. Té predilecció per algunes espècies concretes, en particular els que tenim aquí la comarca, el pi insigne.
A part de defoliar els arbres de la comarca, la processionària del pi pot provocar afeccions a la pell i les mucoses de les persones i d’alguns animals, com els gossos. Pot arribar a provocar urticàries i altres processos inflamatoris com conjuntivitis, dermatitis, o en casos més greus, problemes respiratoris.
Per tot plegat, els experts proposen diferents solucions per reduir la població d’aquesta plaga i poder-la controlar.
La manera més fàcil de controlar-les és eliminant les bosses que deixen ara que baixen cap a terra. Cal tallar-les i cremar-les.
Bassa considera que cal controlar els nivells de la població de la processionària del pi, fins a mantenir-la en uns nivells acceptables que no comportin danys importants als pins, per defoliació excessiva. I un dels mètodes que considera més adients és amb depredadors i paràsits que ajudin a controlar les fluctuacions poblacionals.
Després, hi ha una cosa que nosaltres recomanem molt que funciona mig llarg termini són les caixes niu. Consisteix a instal·lar a mitjans de febrer nius d’ocells insectívors, com les mallerengues, que mengem aquesta mena d’insectes. Són uns lluitadors molt importants per controlar la plaga d’aquesta eruga.
Segons els experts la processionària del pi és un insecte pelut i molest, que cal controlar, mantenint les seves poblacions en un nivell tolerable, però, alhora, totalment necessari per mantenir l’equilibri de l’ecosistema.
