La Guàrdia Civil investiga el CDR Calella i el CDR Pineda
En un informe de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil, s’explica el funcionament i organització dels Comitès de Defensa de la República, així com algunes de les actuacions i mobilitzacions que han dut a terme des del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. Moltes de les fonts en les quals es basa l’informe són notícies publicades en mitjans de comunicació, entre ells, Ràdio Calella TV.
En el document es cita la notícia sobre el tall de la N-II que van realitzar de forma conjunta els CDR de les dues poblacions, així com el vídeo explicatiu. La Guàrdia Civil afirma que «es pot observar com els manifestants impedeixen la circulació dels vehicles, arribant a posar en perill tant les seves vides com la dels propis conductors, el que suposa un greu risc per a la seguretat del trànsit». En les imatges enregistrades aquell dia s’observa com diversos agents dels Mossos d’Esquadra estaven presents per garantir la seguretat tant de les persones que van participar en l’asseguda com dels conductors dels vehicles.
En l’informe, emès al Tribunal Suprem el passat 28 de febrer però fet públic en els darrers dies, els investigadors de l’Institut Armat situen a una vintena d’activistes de diferents partits i associacions que haurien confluït per“posar en marxa una estratègia de resistència i desobediència civil que forcés el naixement de la República Catalana”. Entre ells, s’assenyala a la portaveu del CDR Calella, Imma Zapata, i la portaveu del CDR Pineda, Yasmin Argaz. També s’inclouen altres noms, com el del vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, els exdiputats de la CUP, David Fernández i Antonio Baños, o el diputat d’ERC i portaveu de Casa Nostra-Casa Vostra, Ruben Wagensberg.
També conté entrevistes a diversos portaveus i membres de CDR d’arreu del país, així com piulades dels comptes de Twitter dels propis CDR.
El Periódico va publicar ahir que en un nou informe, datat del 4 d’abril, la Policia Nacional analitza els «285 nuclis locals» dels CDR perquè «es perfilen com una amenaça real per a l’estabilitat i la pau social» a Catalunya, i que «compten amb capacitat i determinació per portar a terme accions de violència urbana (kale borroka)». El diari assegura que el document recull el «salt qualitatiu» que han fet els col·lectius des de les eleccions del 21 de desembre, ja que han passat «de basar-se en principis de resistència passiva i mera denúncia de la situació política a ser part activa en actes de vandalisme, sabotatge, talls i ocupacions de vies, assetjament actiu a seus de partits polítics, persones, institucions i entitats que puguin tenir relació amb l’Estat».
