La Generalitat proposa signar un pacte per a la mobilitat al Maresme que prioritzi el transport públic
El Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Josep Rull, va reunir-se ahir amb els alcaldes del Maresme per presentar-los la proposta de pacte de mobilitat per a la comarca, que s’ha treballat conjuntament amb el Consell Comarcal del Maresme. El document recull un paquet d’accions valorades en 635 milions d’euros que el territori haurà de ratificar en un termini de dos mesos, per poder-ne establir la priorització i el calendari d’execució, tot i que aquestes queden subjectes a les disponibilitats pressupostàies, va recalcar el conseller. Josep Rull va assegurar que la proposta, treballada conjuntament amb els tècnics de l’administració supramunicipal, planteja un model de mobilitat del segle 21, en què el transport públic ha d’assumir l’increment de demanda que està generant el territori.
El conseller de Territori i Sostenibilitat assegurava ahir en roda de premsa, abans de reunir-se amb els alcaldes del Maresme, que el model de mobilitat que recull al proposta de pacte està d’acord amb un país sostenible i modern, en què el transport públic és l’element clau. “Avancem cap a un escenari amb menys cotxes circulant per les carreteres, que els que circulin siguin més nets i que el transport públic, especialment el ferroviari, tingui major capactitat per als usuaris. Condició necessària, que mai és suficient amb l’Estat espanyol, és tenir projectes clars i consensuats amb el territori”, deia Rull.
El pacte per a la mobilitat que planteja el Departament de Territori i Sostenibilitat parteix de la diagnosi feta amb l’Autoritat del Transport Metropolità i amb els tècnics de la comarca, i dóna resposta alhora a la moció aprovada recentment pel Ple del Consell Comarcal del Maresme. Així ho va assegurar el conseller Rull, qui va avançar que es recullen un paquet d’actuacions valorades en 635 milions d’euros que s’aniran executant d’acord amb la priorització i el calendari que s’acordi, i amb la disponibilitat de recursos. La partida més important d’aquest fons són els gairebé 400 milions d’euros pendents de la transferència de titularitat de la carretera NII de l’Estat espanyol a la Generalitat.
El document de base va en la línia d’aconseguir la pacificació de la carretera –una clara reivindicació del sud de la comarca– i que sigui el transport públic i també l’autopista del Maresme qui n’absorbeixi el trànsit. Sobre la C-32, el conseller va reiterar la determinació del Govern de la Generalitat de no perllongar-ne la concessió, que finalitza el 2021; però tampoc va especificar si l’aposta és per establir-ne la gratuïtat. “Estem treballant amb els grups parlamentaris i amb la societat civil sobre quina ha de ser la gestió de les vies d’alta capacitat, però el canvi de model significarà que la C-32 que ara està molt concebuda per trànist del Maresme es permeabilitzi i hi hagi un canvi de paradigma”, va exposar.
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha incorporat criteris de lluita contra el canvi climàtic i contra la contaminació atmosfèrica en les mesures de mobilitat plantejades per a la comarca del Maresme.
Ajuts pels desperfectes de les fortes tempestes del passat octubre
Aprofitant la visita al Maresme, el conseller va anunciar que el Departament de Territori i Sostenibilitat destinarà un ajut de 700.000 euros a les poblacions afectades per les fortes tempestes del passat mes d’octubre, que fins i tot van provocar la mort d’un veí de Mataró que va veure’s arrossegat per la riera de Vilassar de Mar quan circulava amb cotxe.
“Tenim un fons de contigència vinculat a l’Agència Catalana de l’Aigua de 700.000 euros que posarem en valor i destinarem íntegrament al Maresme. En paral.lel, avançarem un any una línia d’ajut amb caràcter permanent que tenim per a la millora de les rieres i l’any que ve, el 2017, ja l’obrirem i cada any mirarem de respondre a les peticions que rebem de les administracions locals. Aquí el Maresme hi tindrà molt a dir”, va dir.
Els diners s’afegiran al que destinarà la Generalitat de Catalunya del seu fons de contingència general, segons va avançar ahir el conseller, i als 4 milions d’euros que la Diputació de Barcelona ha compromès amb caràcter d’urgència per arranjar els desperfectes ocasionats per la tempesta i que ha portat a les poblacions de Cabrils, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar a demanar la declaració de zona catastròfica.
La valoració econòmica dels danys ocasionats que ha fet el Consell Comarcal del Maresme eleva la xifra a prop de 7,5 milions d’euros, essent Vilassar de Mar la població més damnificada de les 19 que han facilitat les seves dades. Entre elles no hi figura Calella, però sí Pineda de Mar o Santa Susanna, entre d’altres.