“La Fiscalia ha posat les denúncies al calaix del congelador”
Un any després de l’1 d’octubre i dels fets d’aquella nit a l’exterior de l’Hotel Vila, Josep Grima ha dit en una entrevista al programa La Ciutat de Ràdio Calella TV que desconeix fins on ha arribat i les possibilitats que prosperi la denúncia que ell i la resta de ferits –un total de 14– van presentar per les agressions rebudes per part dels agents de la Guàrdia Civil. Grima, que és la cara visible del conjunt de les víctimes, ha admès que continua patint les seqüeles emocionals d’aquell episodi. Ha recordat com van anar els fets i ha assegurat que no es penedeix de res: que tornaria a fer el mateix durant la jornada de votacions i que aniria altre cop a l’hotel per denunciar la violència i la brutalitat policial exercida als col·legis d’arreu de Catalunya.
Josep Grima va alçar la veu contra l’actuació d’agents de paisà de la Guàrdia Civil la nit de l’1 d’octubre a Calella i va explicar el seu cas a les televisions de tot l’Estat. Va ser un dels agredits de l’Hotel Vila i, amb l’informe de lesions a la mà, va presentar denúncia als Mossos d’Esquadra. Però la justícia per a ell no ha sigut tant àgil com per a altres persones. Un any després admet que no sap en quin punt es troba i si arribarà als tribunals.
Vam anar a posar una denúncia, cadascú de la seva banda, i el que ha sabem, l’únic que sabem, és que les han unificat i traslladat a la Fiscalia, i ja sabem què és la Fiscalia. Entenc que ha obert el calaix del congelador i allà les ha posat.
Grima també posa damunt la falta d’imparcialitat dels estaments judicials a l’estat, que queda en evidència en tot allò que fa referència al procés.
En una entrevista al programa La Ciutat, el calellenc ha recordat els moments de tensió que es van viure entre els centenar de concentrats a l’Hotel Vila i els guàrdies civils que van sortir a la porta de l’establiment, de qui recorda una actitud i una mirada desafiant i provocadora. Ha explicat que l’arribada dels Mossos d’Esquadra per muntar un cordó de separació li va transmetre seguretat i que, per tot plegat, encara li resulta més incomprensible i esgarrifós com es van acabar desencadenant els fets. Per Grima, Calella va ser un exemple de molts que es van viure a Catalunya del “A por ellos”.
Al final, això no va ser una càrrega, va ser sortir a repartir. I d’aquí la gravetat. Van sortir per repartir contra tot i tothom, tant era que fos un Mosso d’Esquadra, un periodista o una persona qualsevol (…) Recordo una mosso amb la cara totalment descomposta, ningú s’esperava que tinguessin aquesta reacció.
A resultes de l’agressió per part d’agents de paisà i armats amb porres extensibles, que fins i tot van fer rondes pels carrers pròxims a l’Hotel Vila amenaçant als veïns; 14 persones van resultar ferides.
Un any després, i amb la perspectiva del temps, Grima assegura que tornaria a fer el mateix, fil per randa.
Un any després encara no ho hem assimilat. Tornar a veure imatges és com tornar a reviure aquella sensació, no hem tancat el procés de dol. Va ser mol dur. Se’m va fer molt costarut, emocionalment i pensant que podia haver estat una jornada festiva, alegre i democràtica; evidentment amb els moviments que veiem. Va ser un cop dur i a Calella ho vam viure de manera espectacular (…) El que tinc molt clar és que no dubtaria ni un segon de tornar a fer-ho tot, tant durant la jornada com la nit a l’Hotel Vila.
“Ara ja sabem cap a on van i cap a on no hem d’anar nosaltres”, ha conclòs Josep Grima.
