La família Salom valora el conveni signat amb l’Ajuntament

La família ha explicat que, com en tota negociació, ha hagut de cedir i acceptar peticions municipals, i que també ha estat així a l’inrevés. El desllorigador que ha permès unir les dues parts ha estat la clara voluntat d’ambdues de fer que Can Salom segueixi sent un nucli important pel pols cultural de la ciutat. N’hem parlat amb Arcadi Lluís Salom: “Quan es firma un conveni, potser no al 100%, hi estàs conforme però que ha costat a les dues parts, per donar continuïtat, d’activitats i de centre cultural, que és el que avui dia“.

Arcadi Lluís ha explicat que 15 anys enrere ell mateix ja havia proposat a l’Ajuntament que es fes un pla que barregés l’explotació privada i pública de Can Salom, com a cinema i sala cultural.

El fill de Maria Teresa Salom ha confirmat el que ahir ja apuntava el tinent d’alcaldia Jordi Sitjà. Que arran del conveni que s’aplicava des de la re-inauguració del teatre després de les obres l’Ajuntament podia utilitzar la sala 50 dies a l’any i n’han estat moltes més. En un any i mig han estat gairebé 200 vegades. Això no vol dir que 200 dies s’hagin fet espectacles, ja que a cada espectacle s’hi sumen una sèrie de dies d’assaig i muntatge. “La disponibilitat dels espais no és només la representació, sinó muntatge, desmuntatge, previsions…si són produccions pròpies són mesos i mesos d’assaig i dies llarguíssims. I això desborda les previsions inicials dels 50 dies. Per altra banda també podem dir que ha estat un èxit, perquè l’equipament ha seduit a molta gent i moltíssimes activitats, i el resultat és un èxit“.

Arcadi Lluís ha confirmat que la voluntat en el temps d’impàs fins que sigui públic és fer moltes activitats culturals, ja siguin cinema, música o teatre, entre altres. El més complicat de tirar endavant, sens dubte, és el cinema, sobretot de cara a fer pel·lícules comercials i recent estrenades. A les despeses de distribució i exhibició s’hi suma encara el 21% d’IVA cultural, que no ha baixat per a la projecció de pel·lícules. Arcadi Lluís: “El cinema comercial és molt complexe, i es continuen tancant sales. Requereix un plantejament molt seriós. Si és un teatre municipal s’haurà de mirar amb lupa l’activitat privada, però s’està fent cinema i la voluntat és seguir-ne fent. Segurament no tindrà la dinàmica de cinema industrial perquè l’espai és per fer-hi activitats que trencarien el calendari habitual d’un cinema a ple ús, però si que hi ha voluntat d’ampliar l’oferta cinematogràfica dins les possibilitats de Calella, de sala única, i de la indústria“.

La família Salom deixa oberta la possibilitat que la part de l’edifici que es queda la propietat actual-allà on hi ha el bar i la sala del primer pis- canviï de fesomia, però ha assegurat que encara no s’ha plantejat res més que no sigui el que ja ha anat a ple, que és el canvi d’usos urbanístics de la sala.

Aquí podeu escoltar l’entrevista sencera a Arcadi Lluís Salom emesa a l’Info Vespre