La crisi de la Bruna enquista les relacions entre el Govern Municipal i els partits de la taula de confiança

El tinent d’Alcaldia de Política Social, Ramon Llamazares, va reafirmar-se en les seves declaracions posteriors al desallotjament de la Bruna amb un matís: haver posat Cs al mateix sac que l’oposició en relació a la crisi. Llamazares va demanar disculpes al líder del partit taronja.

No és que ara em tregui aquesta carta de la màniga. Es poden revisar les declaracions que sempre ha fet Gomis públicament a favor del Govern. En aquell moment, fruit del meu malestar i la indignació, no ho vaig tenir en compte. Per això li demano disculpes.

Guillermo Gomis, que li va acceptar i va acabar desentenent-se de la moció que ell mateix havia promogut al·legant que el debat plenari havia degenerat en una esmena a la gestió social de l’exeuctiu local i amb la qual –segons va recordar– hi ha estat d’acord.

Pensàvem que era una reprovació al senyor Llamazares però s’hi han començat a barrejar qüestions de Política Social, les taules de treball… En comptes del senyor Llamazares, era una reprovació al Govern Municipal, i no tocava. Per això, sortim de la reprovació que es planteja.

El tinent d’Alcaldia de Política Social, de qui es demanava la reprovació pública, va donar la cronologia de l’atenció donada als ocupants de la Bruna des de l’inici de la pandèmia, quan el projecte de la Bruna es va convertir en una “patata calenta” que el Govern ha hagut de resoldre.

En la seva defensa, Llamazares va assegurar que mai ha intervingut en l’atenció que es presta des de Serveis Socials, que sempre s’ha fet sota criteris tècnics, i que la seva feina s’ha centrat en garantir els recursos per atendre les necessitats de la ciutadania.

Dels dos anys que fa que estic al càrrec, pregunti quan he decidit o he coaccionat al meu equip perquè fes A o B. Pregunti quan he donat indicacions. Això és fruït del desconeixement total. Política Social no funciona així.

La CUP va insistir en què caldria haver previst una resposta social d’emergència pel desallotjament i van subratllar que s’havien ofert a ser “part de la solució”. La regidora Núria Freixas va mostrar la seva perplexitat perquè el màxim responsable polític de l’àrea de Política Social estigués “desaparegut” durant el desallotjament i més encara per les seves declaracions posteriors, per les quals van demanar-ne públicament la dimissió.

Pensava que la disculpa pública seria sobre les seves declaracions cap a l’oposició dient-nos que anéssim a salvar la família amb quatre menors, un regidor de Política Social. És més que reprovable, és de dimissió. No son maneres. No s’entén, fins i tot m’he arribat a qüestionar que el desallotjament fos real.

El portaveu del Govern, el socialista Josep Torres, va dir que l’oposició havia entrat en contradicció quan assenyalava la condició de vulnerabilitat de persones desallotjades mentre criticava la suposada intervenció del tinent d’Alcaldia Llamazares. I va dir que des de l’Ajuntament de Calella s’ha gestionat l’ocupació de l’edifici també des de la perspectiva social, i no només la policial i judicial. Torres va admetre que possiblement no de forma ajustada a la filosofia d’alguns partits.

I tant que hem intervingut des de Política Social donant ajudes durant la pandèmia i reubicant a 15 persones, i una més en el llançament. Ja ho entenc, per això diem que estem sols, si la pretensió és que tots els delinqüents tinguin un habitatge a Calella, no ens entendrem. Ja sé que dieu que són tots vulnerables, però nosaltres no estem per això.

El portaveu del Govern Municipal del PDeCAT i el PSC va recordar que s’han fet més de 200 intervencions policials a la Bruna des de finals del 2020 i que els dos moments que van marcar la decisió del desallotjament són l’incendi del diumenge 17 de maig i l’intent d’agressió amb arma blanca a un agent de la Policia Local, el dimecres següent.

Calella en Comú va reconèixer que calia posar fi a l’espiral de conflictivitat que s’estava registrant en les últimes setmanes, encara que no s’hagi resolt el problema. En aquest sentit, el regidor Sebastián Tejada va emplaçar a tots a “aprendre la lliçó” i aplicar-ho de cara al futur. En el cas del Govern, escoltant a l’oposició amb totes els suggeriments que se li puguin continuar fent per ajustar les polítiques socials de l’Ajuntament a la realitat de Calella: començant per complir amb l’obligatorietat de l’empadronament, redactar un protocol d’actuació per desallotjaments, fins a dotar dels recursos òptims a l’àrea de Política Social. En aquest punt, Tejada li va dir a Llamazares que trobarà el seu suport.

Ha dit que lluita tant com cal pels seus treballadors, per aconseguir recursos, dir-li que no cal que ho faci. A l’oposició ho pot trobar, també idees que potser no comparteix, el diàleg és constructiu i interessant. Li demano que ho faci servir, que sigui empàtic i que ens tracti bé.

El cap de l’oposició i portaveu d’Esquerra, Xavier Ponsdomènech, va reforçar la crítica sobre com s’havia planificat i executat la intervenció social durant el desallotjament, segons va dir, a partir de “directrius polítiques”. Els republicans, així com la resta de l’oposició, van deixar-ne al marge les professionals de l’àrea que van assistir a l’operatiu. Va reprovar que el Govern Municipal no hagi fet un mínim exercici d’autocrítica i que a dia d’avui encara no se li hagin tornat les trucades i missatges que va enviar a Llamazares i al grup de portaveus. Segons Ponsdomènech, la solució a la problemàtica que ha evidenciat la Bruna només es resoldrà amb una estratègia conjunta i acordada, que diu dista molt del punt en què es troba ara la política local.

A través de WhatsApp, demanant informació sobre l’incendi, ho vaig recordar: ens vam posar a disposició el dia de la junta de seguretat local i hi torno ara. I una vegada més vostès menteixen dient que estan sols. La veritat és que no sé com capgirar aquestes manipulacions o mentides per fer arribar la veritat a la gent de Calella.

L’alcaldessa va aprofitar el tancament de la ronda d’intervencions responent les paraules de Ponsdomènech acusant l’executiu de mentir i a la resta de l’oposició, excepte Cs. Montserrat Candini va dir que havien volgut maquillar amb la moció de reprovació a Llamazares la “relliscada” inicial de qüestionar a qui s’havia donat atenció per part de Serveis Socials, que el Govern manté que va ser exclusivament tècnica.

Presenten una moció perquè no suporten com va funcionar bé l’operativa de la Bruna i no ens donaran lliçons d’ajudar a la gent, perquè ho hem fet. I són les professionals les que van decidir i el senyor Llamazares els va donar suport (…) Vergonya els hauria de fer no respectar als professionals. I ple suport al regidor Llamazares, en unes circumstàncies molt difícils.

L’alcaldessa va lamentar que “no tot s’hi val en política” i va confirmar novament que el Govern s’havia sentit sol en la gestió de la crisi de la Bruna.

Aquí podeu seguir el debat sobre la moció d’urgència de reprovació del tinent d’Alcaldia de Política Social, Ramon Llamazares.