La coca de crema és la preferida dels calellencs per Sant Joan
Als obradors es treballa aquests dies a tot drap preparant les coques de Sant Joan. N’hi ha de molts tipus i per a tots els gustos: de fruita confitada i pinyons, farcides amb crema o amb xocolata, o la tradicional de llardons. Sembla però que els calellencs prefereixen la de crema i que la compren per portar-la a taula per la revetlla. Des de la Pastisseria Itchart confien tenir una bona diada.
Sant Joan no seria Sant Joan sense menjar coca. De fet, aquesta és una de les diades importants pel gremi de pastissers, juntament amb Pasqua i Reis. Aquest any es preveu un augment de les vendes de l’entorn del 3%, fins arribar a l’1,8 milions de coques artesanes.
A la Pastisseria Itchart de Calella esperen que es confirmin les previsions, tal com comenta Albert Itchart.
L’any passat va ser una diada molt bona, però no sabem si anirem a més o a menys. En general, de les festes que es mantenen és de les més fortes pel sector de la pastisseria, i esperem que aquest any també ho sigui.
El fet que la revetlla de Sant Joan caigui en diumenge, i el fet que el cap de setmana s’allargui fins l’endemà, podria impulsar també les vendes.
Sempre se’n poden vendre abans o després, potser aquest any com que cau en diumenge se’n vendran dissabte. Però pràcticament el 98% de les vendes es fan per la revetlla. Aquesta és una coca que fem per encàrrec durant tot l’any, però la venda grossa serà per la revetlla.
Els preus d’aquest dolç tradicional varien en funció de la mida i el pes, també del tipus. N’hi ha de crema, de pasta de full i llardons, i la de briox amb fruites i pinyons. A Calella, guanya en preferència, i per golejada segons Itchart, la de crema.
D’uns anys cap aquí, la coca de crema ha desbancat completament a la de fruita. Almenys nosaltres la diferència és molt gran. També la de llardons es ven més. Tot i això, sempre hi ha clients que són fidels.
La tradició de fer i menjar coca de Sant Joan obeeix a ritus solars pagans que s’han mantingut durant segles. S’explica que la forma circular originària, amb un forat al mig, emulava el Sol. En un primer moment, l’ingredient bàsic era la pasta adobada amb oli, ous i sucre, una massa cuita i amb pinyons com a ornament principal. Amb el pas dels anys, les formes van anar variant i es van introduir nous ingredients. La tradició va arrelar molt a la zona el Mediterrani, on continua molt present com a indiscutible de les taules durant la nit més curta de l’any.
