La Bruna anuncia la seva dissolució
L’assemblea que ha estat gestionant el CSO la Bruna des del gener del 2017 plega “per falta de persones organitzades”. Així ho ha comunicat en un escrit que va publicar ahir a la tarda a través de les xarxes socials, en què agraïa el suport de tothom qui ha participat en el projecte i els ha donat suport. La dissolució s’anuncia quan s’està a l’espera que s’ordeni el llançament de l’immoble, que encara continuen ocupant una quarantena de persones, segons estimacions dels veïns. I tot plegat, després d’uns mesos de convivència tensa al barri pels continuats aldarulls protagonitzats per una part dels residents.
Des de l’assemblea, que setmanes enrere reconeixia que la situació els havia desbordat, s’assegura que malgrat tot no hi ha cap motiu per deixar les persones que hi ha dins sense alternativa amb l’objectiu de “defensar l’especulació immobiliària”.
L’escrit reitera les crítiques cap als serveis comunitaris i institucions que han vetat l’accés als recursos i drets socials a les persones residents. I es refereix directament a l’Ajuntament de Calella per haver negat l’empadronament que havien sol·licitat algunes d’elles, i que es va resoldre després de la intervenció del Síndic Municipal amb la seva inscripció al padró. També reprova el que qualifica d’un “abordatge policial sistemàtic” davant les situacions de conflicte que s’han produït a l’immoble i en la convivència amb l’entorn perquè “no ha incidit en les causes reals sinó que ha cronificat les situacions d’exclusió, incrementat el malestar i generar estigmatització”.
L’assemblea de la Bruna fa balanç dels 4 anys d’un projecte que exposen ha anat evolucionant al llarg del temps, fins a convertir-se en un habitatge d’emergència per a persones sensellar. Expliquen que hi han viscut unes 90 persones.
L’escrit exposa que la capacitat d’acció de les persones que formen part del grup s’ha vist “sobrepassada” i ha arribat al límit per no ser suficients i també per manca d’eines i temps. I en aquest punt, diuen, calia fer una reflexió col·lectiva sobre la cura de la salut mental en els entorns de militància. Aquest és el motiu d’haver pres la “difícil” decisió de dissoldre’s. Ho fan recordant que les problemàtiques socials “existien i seguiran existint” i que cal que la societat les reconegui com a pròpies i les abordi.
A continuació reproduïm l’escrit en què l’assemblea de la Bruna anuncia la seva dissolució:
Després de 4 anys d’evolució del projecte, l’assemblea de la Bruna ha pres la difícil decisió de dissoldre’s. Aquest fet ha vingut motivat per diverses raons, principalment, la falta de persones organitzades. En la darrera etapa vam iniciar l’habitatge social, en resposta a les repetides demandes d’acollida de persones sensellar. Nosaltres no podíem (ni volíem) mirar cap a un altre costat. Al llarg d’aquest temps a la Bruna hi han viscut unes 90 persones.
L’acompanyament en l’acollida ha implicat per a l’assemblea involucrar-se en diversos àmbits: la benvinguda, la gestió emocional, la medicació personal, i intercultural, la creació d’acords de convivència i gestió de conflictes, l’orientació als serveis públics, les demandes de padrons, el banc d’aliments i la fatigosa cerca de recursos educatius, laborals i sanitaris; amb l’agravant de la crisi COVID19.
Mentre fèiem tot el que estava al nostre abast per garantir el benestar de les habitants i la resta de veïnes, hem vist com els serveis comunitaris i institucions vetaven l’accés als recursos i drets socials a aquestes persones, a la vegada que ens demanaven ser refugi per a d’altres. Com en el cas del dret bàsic a l’empadronament, que ha estat negat per l’Ajuntament fins a la intervenció del Síndic de Greuges., A tot aquesta situació, s’hi ha sumat un abordatge policial sistemàtic, que no incideix en les causes reals dels conflictes, sinó que cronifica les situacions d’exclusió, incrementa el malestar i genera estigmatització; en comptes d’intervencions educatives i mitjans que permetin anar a l’arrel dels problemes.
Ens hem trobat amb situacions molt complexes, com saben totes les persones que ens han estat fent costat. Els últims mesos, la nostra capacitat d’acció s’ha vist sobrepassada i ha arribat el seu límit, ja que les persones que conformen l’assemblea no hem estat suficients i ens han mancat eines i temps. No hem tingut prou en compte que les alternatives, a més de construir-les, hem de defensar-les. Creiem que és el moment de dur a la pràctica la reflexió col·lectiva sobre la cura de la salut mental en els entorns de militància.
De tota aquesta experiència ens emportem vincles significatius, espais de creixement i participació política, el coneixement més a fons d’una realitat que ja sabíem i la certesa d’haver-ho intentat.
La trentena de persones que resten a l’habitatge es veuen ara abocades a la incertesa del desnonament i la precarietat d’una societat que les rebutja, les discrimina i no garanteix les seves necessitats bàsiques. Per nosaltres, no hi ha cap motiu que justifiqui deixar a les persones al carrer sense alternativa i defensar l’especulació immobiliària.
Volem recordar que aquestes problemàtiques existien i seguiran existint fins que la societat no les reconegui com a pròpies. Allò que fem definirà com volem que sigui el nostre poble i la nostra societat.
Gràcies a totes les qui heu participat i ens heu donat suport.
Ens veiem als carrers.
