Joan Guix sobre la primera onada de la Covid: “Vam tenir una sensació d’impotència enorme”

L’HORA DE LA GENT GRAN ha entrevistat el calellenc Joan Guix, qui va ser secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya durant la primera onada de la pandèmia de la Covid, que ha recordat com un moment d’extrema duresa en què l’equip polític i tècnic que estava al capdavant de la gestió de la crisi al país va sentir molta impotència.

Va ser duríssim, de nits senceres sense dormir, de reunions telefòniques o telemàtiques a les quatre de la matinada, veure que amb els esforços la gent continuava morint i no hi podies fer res. Una sensació d’impotència enorme. Era la primera fase, desconeixíem la malaltia, no sabíem com es comportava, no teníem medicaments ni vacuna, a les primeres fases ni mascaretes ni equipament de protecció per als professionals sanitaris, i tot això se’ns escapava.

El juny del 2020, tres mesos després de declarar-se l’estat d’alerta per la Covid, Guix va renunciar al càrrec per motius de salut. “Quan estàvem al mig de la primera onada vaig tenir problemes de cor importants, però vaig voler aguantar fins que vam arribar a l’etapa d’allò que en dèiem la ‘normalització’. Llavors, la meva cardiòloga em va dir que havia de fer un pensament i aquell va ser el moment indicat per plegar”, ha recordat.

Qui va ser secretari de Salut Pública, amb una àmplia trajectòria en l’àmbit de la gestió sanitària, i també l’acadèmic i polític – va ser regidor a l’Ajuntament de Reus – ha parlat clar sobre la possibilitat que es repeteixin episodis similars i de com n’està de preparada la societat per afrontar-los.

Estem més ben preparats del que estàvem, però no del tot (…) Els de salut pública diem que el tema no és si arribarà una pròxima pandèmia, sinó quan arribarà (…) És un problema que haurem de viure amb el canvi climàtic i la globalització: la gent es belluga i hi ha contacte amb espècies salvatges, i els microorganismes fan el salt d’espècie i passen a la persona.

Durant l’entrevista, Guix ha posat de relleu la importància que hi hagi un tracte personal i directe entre el professional sanitari i el pacient.

Hi ha metges o infermers, que després de parlar amb ells, ja estàs millor. T’endús una mala experiència. És molt important, i la telemedicina, l’atenció telefònica, és útil per algunes coses, evita desplaçaments, però en algun moment se n’ha abusat i hem de tornar als nivells adequats.

En un altre ordre de qüestions, l’exsecretari de Salut Pública ha donat per fet l’impacte de l’administració Trump, i dels seus dirigents antivacunes, sobre la recerca mèdica i científica a nivell mundial per la decisió de retirar recursos públics al desenvolupament de projectes d’investigació.

Joan Guix, nascut a Barcelona el 1950, viu ara una jubilació activa a Calella, on resideix amb la seva família. És vicepresident de la Societat de Salut Pública de Catalunya i Balears i membre del Medical Anthropology Research Center (MARC) de la Universitat Rovira i Virgili, entre altres ocupacions.

Podeu recuperar l’entrevista a continuació: