Hisenda revisarà la forma de càlcul de la plusvàlua per garantir el finançament dels ajuntaments
Els ajuntaments estan a l’expectativa de la reacció del Govern espanyol davant la sentència del Tribunal Constitucional sobre la fórmula de càlcul de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, també conegut com a plusvàlua. A la pràctica, anul·la l’exigència de pagament d’un impost per les operacions de compra-venda d’immobles, donacions o herències. En el pressupost de l’Ajuntament de Calella d’aquest 2021 es preveu ingressar uns 550.000 euros per aquest tribut, el quart en importància recaptatòria després de l’IBI, la taxa d’escombraries i l’impost de circulació. Hisenda ha emès una nota de premsa en què avança una revisió dels articles declarats anticonstitucionals per garantir el finançament dels ajuntaments.
La plusvàlua grava l’augment de valor que ha experimentat un terreny quan es ven, s’hereta o es dona, i afecta només els terrenys urbans. L’impost el regula una llei estatal, però el cobren directament els ajuntaments. És optatiu, però el 90% de consistoris d’Espanya l’apliquen.
Per calcular l’impost es parteix del valor del sòl que estableix el cadastre en el moment de la compravenda o donació, sense tenir en compte les edificacions que hi pugui haver. A partir d’aquí cal saber quant ha augmentat el preu del sòl des de l’últim canvi de propietari. Aquest darrer càlcul, que es fa d’acord a uns valors predeterminats, fixats sense tenir en compte l’evolució real del mercat ni dels preus, és el que el Constitucional discuteix.
