Guillem Torné: “Les imatges són un idioma que no s’estudia”
Quin és l’abecé de les imatges? Què hem de conèixer de la representació de l’univers que ens envolta i de com el percebem per fer-ne una bona interpretació? Guillem Torné proposa el concepte de “gramàtica de les imatges” en el seu últim llibre divulgatiu, que presentarà dimarts 11 d’abril a Can Saleta en el marc de la programació del Festimatge. Considera que hauria de ser assignatura obligatòria a les aules perquè – tal com subratlla – la comunicació del segle XXI es fonamenta en el fet visual, encara més a les plataformes socials en plena expansió on tothom hi aboca fotografies i vídeos, tractats o no. “La societat és analfabeta de la imatge, jo mateix també ho soc”, reconeix Torné a Ràdio Calella TV. Al llibre hi defensa l’aprenentatge d’un llenguatge universal sobre el qual històricament no s’hi ha prestat prou atenció però marca aspectes que assumim com a incontestables. Ja hi va reflexionar a “Espai Clos (el Far)” i “Reflexions (minimalisme conceptual), exposicions que va portar al Festimatge, i hi torna en aquesta edició amb la que ha titulat “Reflexions marginals, minimalisme”, que es pot veure a la mostra col·lectiva instal·lada a la polivalent de la Fàbrica Llobet-Guri, amb accés lliure i gratuït.
“La imatge és un idioma que no s’estudia a les escoles, però ens serveix per comunicar-nos”. Guillem Torné defensa que caldria incorporar l’aprenentatge i coneixement dels aspectes més bàsics i essencials del fet visual, sobre els quals hi aprofundeix al llibre divulgatiu que acaba d’escriure i presentarà en el Festimatge 2023.
És el llibre que ens hauria agradat tenir quan estudiàvem per entrendre les imatges. Després d’haver estudiat Belles Arts al llarg de tota la vida, encara no ho conec del tot. L’únic que sé és que ens comuniquem a través de les imatges, són el que ens aporten gran part de la informació, però en som analfabets funcionals. Jo el primer. Encara hi ha coses que em sorprenen i em fan adonar que ens prenen el pel, per ignorància més que mala fe. Aquest llibre explica aquests fets a través d’exemples.
El llibre recull un total de 150 il·lustracions, que majoritàriament pertanyen a les exposicions fotogràfiques que ha presentat en anteriors edicions del Festimatge, el festival de la imatge que organitza Foto-Film Calella, entitat de la qual també n’és membre.
Fotografies recollides en el llibre “Sobre la representació. Una ullada a la gramàtica de la imatge”
Sobre la representació. Una ullada a la gramàtica de les imatges desvetlla algunes de les màximes associades a la representació de l’univers que ens envolta i la percepció. D’entrada, comparteix la lògica que s’amaga darrera d’algunes distorsions – o “coses que passen”, com ho anomena Torné – quan, per exemple, ens col·loquem als extrems d’una fotografia de grup.
Creiem que la fotografia és la realitat, però no. És una representació de la realitat (…) La nostra percepció de l’univers és esfèrica i nosaltres estem al centre. Quan intentem plasmar-ho en una superfície plana, els laterals s’estiren i “passen coses”. No seria una deformació perquè no és cap defecte. El mateix passa quan fotografiem una pilota: pensem que la seva represenació serà un cercle, però no. Només serà un cercle si la col·loquem al centre. Però si està als laterals, s’anirà ovalant.
Un altre dels exemples que planteja Torné per subratllat la importància de conèixer l’“idioma de les imatges” té a veure amb una de les dones més famoses de la història de l’art, que està envoltada d’una aura de misteri que s’associa – erròniament – a la tècnica que va utilitzar l’artista. És la Gioconda o Mona Lisa de Leonardo da Vinci i el misteri dels ulls que et persegueixen et col·loquis on et col·loquis davant la pintura. Però també té un perquè que és molt simple d’entendre.
És molt fàcil. Qualsevol imatge, ja sigui pintada o fotografiada, que mira a l’objectiu, a “el punt de dibuix”, produeix aquest efecte. Sembla que només passa amb la Mona Lisa perquè hi ha un senyor que t’ho explica quan vas al museu, però no. Si mires qualsevol imatge d’algú que mira fixament al centre, encara que l’ampliïs o la moguis, sempre et donarà la sensació que t’observa.
Guillem Torné presentarà aquest llibre divulgatiu sobre la comunicació a través de les imatges en el marc del Festimatge, en el qual hi participa amb l’exposició Reflexions marginals, minimalisme, que forma part de la col·lectiva que es pot visitar a la sala polivalent de La Fàbrica.
Fotografia de l’exposició “Reflexions marginals, minimalisme” de Guillem Torné
Una mostra fotogràfica conceptual en què juga amb les llums i les ombres que generen les caixes de metacrilat o vidre transparent que protegeixen els objectes que s’exibeixen en museus o sales d’exposicions. Dirigeix la mirada a les formes i estructures geomètriques que es creen de forma marginal.
El calellenc també és l’encarregat de conduïr les visites guiades per la col·lectiva que es fan tots els diumenges d’abril, a les 12h i a les 18h. Una passejada pel total de 23 exposicions que acull l’equipament municipal, amb selecció de Quim Botey, responsable de fotografia del Festimatge. Cal fer reserva prèvia al telèfon 646 65 35 02.
