Granyó investiga si l’ajuntament ha complert amb la voluntat del calellenc que va donar les finques del pàrquing de Batrina
Luís Llobet Castellá, mort l’any 1969, va donar tres finques de la seva propietat a l’Ajuntament de Calella amb una condició: que s’invertís l’equivalent al seu valor a la construcció d’una residència-asil per a persones grans necessitades. Ara, 50 anys després, en conèixer aquests fets, el president de l’Espai Caixa ha iniciat una investigació per comprovar si efectivament s’ha complert amb la voluntat d’aquest calellenc. En concret, ha rebuscat entre els documents del Museu Arxiu i ha trobat amb l’acta notarial que ho recull, i en la qual també s’hi anomena, com a testimonis, els que eren mossèn i alcalde de Calella: mossèn Josep-Maria Verdura Torrent i Juan Llobet Casau, respectivament. També ha recuperat les actes de l’Ajuntament de Calella on hi consta la inscripció de les tres finques com a béns patrimonials de la ciutat. Josep Maria Granyó ha assegurat a Ràdio Calella TV que portarà la investigació fins al final i que ja compta amb l’ajuda d’altres persones.
Luís Llobet Castellá, veí de Calella, va donar a la ciutat la propietat de tres finques: la del carrer Església número 10, de 67 metres quadrats; la de Francesc Batrina, número 34, de 454 metres quadrats; i la de Romaní, dels números 21 a 23, de 208 metres quadrats. Aquestes dues últimes han donat lloc al que és ara el pàrquing de Batrina, que gestiona Gestvia com a aparcament regulat de zona blava.
En el seu testament va deixar un prec: que l’Ajuntament invertís una quantitat equivalent al valor d’aquests immobles –llavors es va xifrar en 1.550.000 pessetes– a la construcció d’una residència per a ancians necessitats.
Josep Maria Granyó, president de l’Espai Caixa, ha tingut accés als documents oficials i vol comprovar si s’ha complert o no aquesta voluntat en favor de la gent gran de Calella.
En les actes de l’Ajuntament de l’any 1969 està registrada la inscripció com abéns corporatius. A partir d’això, hauria d’investigar si entre el 1970 i el 1990 consta que parts dels diners s’hagués invertit en la gent gran. Ho desconec, però no em consta que hi hagi un asil a Calella.
Granyó assegura que portarà la investigació que ha iniciat fins al final. Ha rebuscat entre els documents del Museu Arxiu i s’ha posat en contacte amb els alcaldes Rey i Basart per saber si en tenen constància. Qui els va precedir, Bagó i abans Llobet –que figura com a testimoni en l’acta notarial– ja són morts. Amb tot, el president de l’Espai Caixa ha tirat d’altres persones que disposen d’informació sobre aquests fets i espera que tot plegat doni els seus fruïts.
El que no queda clar és el grau d’obligació que tenia i encara té l’Ajuntament per complir amb la voluntat del donant perquè la paraula que consta en els documents és “prec”.
Quan ho he indagat, ho he preguntat a persones vinculades, diuen que com que era un prec es podria haver destinat els diners a coses socials. És un tema d’investigació. Les últimes informacions que tinc, encara per comprovar, és que la finca del número 10 d’Església es va vendre i ara és de propietat privada. Si és així, voldríem saber a què s’han destinat els diners.
Josep Maria Granyó va portar el tema fa unes setmanes a la tertúlia del programa La Ciutat. Diu que s’hi ha posat de totes, totes, i que si comprova que no s’ha complert la voluntat testamental del calellenc, exigirà que es faci i, en tot cas, que els diners serveixin per al centre integral de la gent gran que ell porta temps reclamant perquè –segons defensa– és una necessitat del col·lectiu.
