Felicitats Tren!

El precursor d’aquest ferrocarril va ser Miquel Biada, un indià que va veure aquest primer ferrocarril a Cuba i va voler fer el mateix a casa seva, Mataró. Malauradament no va poder veure aquest viatge inaugural ja que va morir mesos abans degut a una pneumònia causada per la vigilància de les obres que ell mateix feia per evitar-ne el sabotatge.

Aquest tren va ser una concessió administrativa de l’estat a l’empresa Gran Compañía Española del Camino de Hierro de Barcelona a Mataró y Viceversa amb una inversió d’un milió de duros (cinc milions de pessetes) i es va fer amb l’ample de via ibèric.

Aquest ample de via de 6 ” pies castellanos“ , va ser una decisió que es va prendre al 1844 amb el que es va anomenar Informe Subercasse argumentant que els trens podrien pujar els grans pendents millor amb un ample de via més gran respecte al que es feia servir a Regne Unit i que es va adoptar a la major part d’Europa i ens ha mantingut aïllats fins a l’arribada dels Talgo RD (ample variable) i darrerament el canvi d’ample internacional per a serveis d’Alta velocitat.

El tren al Maresme, sense dubtes, ha estat un dinamitzador econòmic de la comarca alhora que ha fet una barrera entre les diferents poblacions per les quals travessa i la façana marítima. Aquesta decisió de fer passar el tren arran de mar ve donada perquè era on hi havia menys terrenys per expropiar i per tant, era més barat fer la construcció. La suma de múltiples i transcendentals decisions al llarg del temps i, moltes vegades, preses a molts kilòmetres de distància han marcat la història del ferrocarril a la península i a la nostra comarca.

Actualment el trajecte entre Barcelona – Mataró i Calella està integrat dins de la R1 de Rodalies de Catalunya i té una durada d’uns 30 minuts a Mataró i 1 hora aproximadament a Calella. El primer viatge Barcelona (amb sortida al costat de l’actual estació de França) i Mataró va tenir una durada de 38 minuts. Aquest temps de viatge és complicat escurçar-lo ja que els trens semidirectes es van suprimir a causa de les protestes dels veïns del baix Maresme perquè volien que tots els trens paressin a totes les estacions, a part d’altres mancances de la infraestructura.

Podeu veure una reproducció de la locomotora “La Mataró”, la que va fer aquest primer trajecte, juntament amb una col·lecció de cotxes de primera, segona i tercera classe al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú. Una vegada al mes posen en marxa la màquina de vapor a la rotonda central del museu, una visita recomanada.

El futur del tren del Maresme és difícil de predir. Per una banda perquè les vies són dins de les poblacions i fa que aquest tren s’acabi convertint en un metro. Per atra banda, aquest mateix fet fa de barrera i ens tanca la sortida al mar. A més a més, per la configuració de la infraestructura, no és possible utilitzar trens de doble pis i la capacitat, a l’estiu, en una de les zones de més densitat turística de Catalunya fa que sigui un dels punts febles d’aquesta línia. No hem d’oblidar que la falta d’inversions dels darrers anys en infraestructura, material mòbil i sistemes informàtics fan que tot el sistema de Rodalies pateixi problemes freqüentment i la R1 no és una excepció.

El que està clar és que tenim una de les línies de tren amb millors vistes de tot el món on a certs trams sembla que volis per sobre el mar i els dies de mala mar les ones sembla que vagin a entrar dins dels vagons.