Esquerra torna a reclamar sessions plenàries mensuals per evitar torns de precs i preguntes a mitges
Queixa d’Esquerra sobre el desenvolupament de les darreres sessions plenàries presencials, concretament sobre la gestió que l’alcaldessa ha fet de l’apartat final de precs i preguntes, quan els partits de l’oposició poden interpel·lar als membres del Govern Municipal sobre qualsevol tipus d’assumpte. Reclamen que es puguin fer oralment i que les respostes també es donin durant l’acte públic.
El portaveu del grup republicà, Xavier Ponsdomènech, ha recordat que ni dimarts ni tampoc en l’anterior ple presencial, a finals de juliol, s’ha procedit com s’havia fet anteriorment.
Vam traslladar vocalment les preguntes i els precs, i creiem que també s’hauria d’haver donat la resposta. Per respecte a com s’han celebrat les sessions sempre.
Ponsdomènech ha denunciat que en el primer ple que es va celebrar a l’Ajuntament Vell després del confinament ni tan sols van poder exposar públicament les preguntes i els precs, i que tampoc se n’ha donat compte a posteriori.
L’alcaldessa va citar RCTV com a mitjà per publicar les respostes a les preguntes i precs que els vam enviar per correu. Sí que ens van respondre per escrit però no de forma pública, faltant el que es va decidir durant el ple.
Segons Esquerra, aquesta situació evidencia la necessitat de celebrar plens mensuals per evitar sessions que s’allarguen fins entrada la matinada. És una reivindicació que fan des de principis del mandat municipal.
No pot ser que els dos darrers plens presencials ens n’anem a més de sis hores de sessió. No és viable estar-se tant temps debatent mocions i decrets. L’últim va acabar passades les dotze de la nit.
El Reglament Orgànic Municipal, que estableix com s’han de desenvolupar els plens, no especifica l’obligatorietat de donar resposta als precs i preguntes durant la sessió plenària. Ni les que formulen els grups municipals ni tampoc les que poden plantejar els veïns i veïnes de Calella, ara de forma telemàtica per les restriccions d’assistència que imposa la situació de pandèmia.
