Esquerra proposa un compromís de ciutat contra el malbaratament alimentari
Cada any es llencen més de 246 mil tones d’aliments aptes per al consum humà. Això només a Catalunya. Equival a 135 quilos per persona, segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya, que Esquerra recull en la moció contra el malbaratament alimentari que portarà al debat del pròxim Ple Municipal. El partit de l’oposició proposa que al llarg d’aquest primer trimestre de l’any es redacti un Pla Local on es traci el full de ruta per reduir la quantitat de menjar que s’acaba llançant o desaprofitant, tant en l’àmbit domèstic com comercial i de restauració. En el seu argumentari també incideixen sobre les conseqüències socials i mediambientals d’aquestes pràctiques.
La pobresa alimentària i l’impacte sobre el mediambient de la producció de menjar que no s’aprofita són alguns dels aspectes que es recullen en la moció d’Esquerra per tirar endavant un Pla Local contra el malbaratament. N’ha parlat a Ràdio Calella TV la regidora d’Esquerra, Pilar Rocafort:
Hem de tendir a aprofitar els recursos al nostre abanst, i que això reverteixi en millores cap a les persones que tenen dificultats per accedir-hi. I en el tema de l’alimentació, aquest és un aspecte molt clar.
El partit republicà proposa que els consells de Serveis Socials i de Salut s’impliquin en la redacció del document, i que es defineixin accions que comprometin els agents socials i econòmics de Calella: comerços, establiments de restauració col·lectiva, restauració, empreses de distribució i mercat municipal. Sense oblidar a la ciutadania, per a qui es planteja una campanya de sensibilització permanent, tenint en compte que, segons dades oficials, la major part del malbaratament alimentari es produeix en l’àmbit domèstic.
La moció es debatrà en la pròxima sessió del Ple Municipal, que encara no s’ha convocat.
L’exemple de la Fundació Espigoladors
Espigolar és l’activitat de recollir les fruites i verdures del camp que han quedat descartades del circuit comercial per excés d’oferta o qüestions d’estètica, entre d’altres motius. Aquesta és la raó de ser i el que dona nom a la Fundació Espigoladors, una organització que treballa des del voluntariat per reduir i prevenir el malbaratament alimentari, i alhora per fomentar el dret a una alimentació saludable i sostenible. Un altre dels seus objectius és acostar el món rural i posar en valor l’agricultura del país. Esquerra s’hi refereix com a pràctica exemplar en la seva moció.
La Fundació Espigoladors té la seu al Prat de Llobregat però actua arreu del territori. Fins i tot, durant un temps ha estat activa a la zona agrícola de la baixa Tordera, amb ganes de tornar-hi. Anna Gras és la responsable de comunicació.
El que fem és mitjançant convenis amb els productors del territori anem a espigolar, recollim els aliments un cop feta la collita principal. Ho fem amb l’ajuda de voluntaris i voluntàries (…) Ara tenim una borsa de 3.000 voluntairs i col·laborem amb uns 200 productors i productores de tot el territori, sobretot al parc agrari Baix Llobregat, al Camp de Tarragona i Delta de l’Ebre, i a la zona de la baixa Tordera.
Quina és la sortida que es dona als productes espigolats? Majoritàriament es distribueixen entre entitats del tercer sector per cobrir les necessitats alimentàries de persones en situació de vulnerabilitat.
Sovint les mateixes entitats ho venen a buscar al camp. En menys de 24 hores arriben a les famílies i garantir que el dret a l’alimentació sigui real. A més, volem reforçar que ha d’incorporar el concepte de saludable. Quan va néixer la fundació vam detecar que hi havia falta de productes frescos en els bancs dels aliments.
La Fundació Espigoladors és una organització sense ànim de lucre creada l’any 2018 i que s’alinea amb els ODS de les Nacions Unides per eradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat de la societat com a part d’una nova agenda global de desenvolupament sostenible. En quatre anys de funcionament ha aconseguit recuperar 2260 tones d’aliments i evitar l’emissió de 1555 tones de CO2 a l’atmosfera. A més, ha dut a terme més d’un miler d’accions de sensibilització amb el lema #jonollenço.
