Es preveu un nou boom poblacional de la papallona del suro
Un total de 1.500 hectàrees d’alzinars i suredes del Montnegre estan quedant defoliades, és a dir, que se’ls hi cauen les fulles, per proliferació de l’eruga del suro (Lymantria dispar). Una espècie autòctona que de forma cíclica, i afavorida per les condicions climàtiques, prolifera de forma exponencial. L’eruga peluda va aparèixer l’estiu passat en forma de plaga envaint, no només els boscos del Maresme, sinó també els carrers de molts municipis maresmencs en forma de papallona nocturna. En aquell moment, els experts ja van alertar que la seva població seguiria augmentant exponencialment. Ara, un estudi realitzat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha analitzat les conseqüències d’aquesta plaga als boscos del maresme i ha detectat que encara està molt vigent.
Son un total de 1.5000 hectàrees d’alzinars que s’estan quedant sense cap fulla i semblen mortes per la proliferació de la Lymantria Dispar. Ho ha constatat l’Institut Cartogràfic i Geològic a partir de l’anàlisi d’imatges captades per satèl·lit que han permès detectar canvis en la massa forestal durant el període d’afectació de l’eruga peluda del suro, que té la seva activitat principal entre la primavera i l’estiu. El tècnic forestal maresmenc, Oriol Bassa, ha alertat que després de l’explosió de l’espècie el passat estiu, amb unes condicions meteorològiques favorables, l’eruga s’ha continuat reproduint fins a envair els boscos.
Penseu que l’anypassat ja vam dir que hi havia una explosió i que si les condicions ambientals eren favorables per aquesta espècie, tornaríem a tenir un atac important als boscos. I és tot just el que estem veient ara. Comencen a menjar-se les fulles i cap a juny veurem moltes alzines altre cop defoliades.
De fet el més probable és que aquest juny tornem a viure un boom poblacional de la papallona del suro.
Fan la fase de papallona, ponguin els ous, dels ous surten les larves, de les larves després es tornen a transformar en papallona… i és el procés que estan fent ara mateix. Per tant ara estem en aquest moment que no són tan visibles per la ciutadania, però sí que, si vas a bosc i passes per una sureda veuràs que està perdent les fulles. Llavors si les condicions segueixen sent així, pot ser que a l’estiu tinguem uns dies que hi hagi moltes papallones pels municipis del maresme. Això tampoc no es pot predir, ara el que hem de veure és com evoluciona el bosc que és on causa més mal.
Una plaga que s’ha vist afavorida per les condicions metrològiques i pels efectes del canvi climàtic que pateixen els boscos. Ara els experts busquen solucions per aturar la proliferació de l’espècie i poder salvar els boscos davant aquestes conseqüències devastadores.
La Lymantria Dispar és una altra de les plagues que s’han vist afavorides per les condicions tan dures que estan patint els nostres boscos per culpa del canvi climàtic, que farà que entrin més plagues. Ara el que hem de fer és adaptar els boscos al canvi climàtic. I per fer això el que hem de fer és escollir les especies més resistents en cada bosc i fer gestió forestal amb l’objectiu de què els nostres boscos estiguin preparats per resistir el canvi climàtic i per tant resistiran a les sequeres i a les plagues.
La plaga més virulenta dels últims anys ha estat la del Tomicus, que ha atacat i matat més de 8.000 hectàrees de pins pinyoners. És per això, que durant el 2017 l’Institut de Cartografia i Geologia va realitzar un altre estudi per avaluar el decaïment dels boscos al Maresme. Aquell estudi va permetre visualitzar i concloure que la combinació de factors com la sequera, l’afectació d’un insecte perforador (Tomicus) i l’existència de diversos fongs estava provocant una greu pèrdua de vigor de gran part de les pinedes del Maresme que van quedar mortes.
