Ernest Vila: “«Octubre» és un homenatge a totes les persones que van fer possible el referèndum”
“Defensem l’1 d’octubre” és el lema de la commemoració dels cinc anys de la celebració del referèndum d’independència de Catalunya. Per aquest dissabte, el Consell local per la República en col·laboració amb entitats i partits, ha organitzat la projecció del documental “Octubre” del calellenc Ernest Vila, en el qual es recuperen imatges impactants de la jornada i els dies posteriors, acompanyades d’entrevistes a testimonis de les càrregues policials a Calella i poblacions de l’Alt Maresme i a personalitats com el president Carles Puigdemont. Es podrà veure en el passi que es farà a la Plaça de l’Ajuntament a les 10h. Coincidint amb el cinquè aniversari d’aquella jornada històrica, Vila ha recordat com va viure aquells dies i què el va empényer a tirar endavant amb aquest projecte documental, que preveu que arribi a biblioteques i arxius d’arreu del país.
La vigília la va passar a l’Escola Pia, defensant les urnes, i l’1 d’octubre del 2017, al peu de la notícia amb l’equip de Ràdio Calella TV. Ernest Vila explica que mesura que avançava el dia anava prenent consciència que la jornada història que es preveia tindria una altra transcendència. Sobretot, a mesura que van començar a arribar les imatges de les càrregues policials que s’estaven produint arreu del país.
Llavors van passar els fets de l’Hotel Vila, amb càrregues d’agents de policia de paisà contra calellencs i calellenques concentrats en protesta per la brutalitat exercida durant la jornada. Sense oblidar els posteriors 2 i 3 d’octubre, inclòs l’«a por ellos» dels policies allotjats en un hotel de Pineda de Mar. Un cúmul d’esdeveniments que Vila va tenir clar que d’alguna manera o altra s’havien de documentar per a la història.
Des de les primeres hores de l’1 d’octubre vaig tenir la sensació dins que estàvem davant un fet històric i no només pel poble català, sinó pel tot el món. Una demostració d’emancipació popular brutal. Tenia claríssim que s’havia de fer alguna cosa amb les imatges, amb els testimonis… I d’aquí va sortir el nucli dur del documental “Octubre”, que ens vam anar reunint de forma honesta i sense retribució, literalment per amor a l’art. Hi vam estar mesos treballant intensament.
Vila explica que el documental els va regalar l’oportunitat de poder trobar-se i entrevistar gent molt diversa, i que això li aporta una visió molt polièdrica d’una situació política complexa i que toca moltes sensibilitat.
Octubre, per al seu realitzador, és un testimoni d’aquells temps, una denúncia dels atacs que va rebre el poble català per la defensa del seu dret a l’autodeterminació, però alhora un homenatge a totes les persones anònimes que van fer possible una jornada que va marcar un abans i un després. Creu Vila, un punt de no retorn a un anhel col·lectiu.
Vam entrevistar 33 persones diferents, en alguns casos antagòniques en política i els temes de caire social, però també a l’hora d’entendre la vida. Penso que el documental “Octubre” pot ser una herència col·lectiva però també una denúncia; i a mi m’agradaria que fos també un homenatge a totes les persones que van fer possible l’1 d’octubre i que el documental quedi com un trosset d’història, una retòrica per a reflexionar. Que d’aquí a 50 anys, la gent pugui posar el “play” i veure com ens les vam enginyar-se-les per tirar aquells dies. Aquest documental és un punt comú d’un sol poble.
La gent defensant les urnes i les imatges de com van arribar als punts de votació, les cues llarguíssimes de gent esperant per votar, la mobilització del poble en témer l’arribada de la policia per frustar el referèndum, les càrregues de l’Hotel Vila, la sortida dels agents els dies posteriors… Octubre té una càrrega visual molt potent.
Es projectarà demà dissabte 1 d’octubre a la Plaça de l’Ajuntament (10h) coincidint amb els cinc anys del referèndum. Des d’alehores, l’independentisme ha fet un camí d’alts i baixos, i ara, políticament molt debilitat. Ernest Vila en fa aquesta lectura personal, crítica amb alguns partits.
Estem una mica emprenyats. Hi ha maneres d’entendre i aplicar un procés d’alliberament del poble, però això no exculpa el paperot vergonyós que estan fent alguns representants polítics que semblen més interessats en les seves disputes polítiques que en complir el mandat de l’1O. Ara que podien fer alguna cosa en majoria, units, lluitar per un objectiu comú, estan fent això.
Amb tot, el realitzador calellenc confia en la determinació del poble català. “Malgrat tot, tard o d’hora, aconseguirem ser lliures”, conclou Vila.
