Els residents de la Mar i Sol i els nens del Centre Obert Els Pins mantenen contacte per carta i telemàticament
El curs passat van engegar un projecte de trobades mensuals, en les que petits i grans compartien jocs i s’explicaven les seves experiències. Una iniciativa que malauradament la Covid va aturar. Ara ambdós centres, han decidit reprendre l’activitat a través de cartes, e-mails i vídeos, que els joves envien als residents.
La Rebeca Millán és l’Educadora Social de la Residència Mar i Sol.
Fa quatre cinc anys que vam començar a fer trobades amb els infants, sobretot amb els petits de quatre a nou deu anys; fèiem trobades puntuals a l’estiu, al Sant Jordi, per Nadal, i com que vam veure que funcionaven tant bé, vam decidir de fer un projecte mensual que pogués tenir una continuïtat i justament el vam començar el curs passat. Va anar molt bé, vam fer molt vincle, les trobades funcionaven molt bé però va passar la Covid i van quedar aturades.
Amb les monitores del Centre Obert i la seva coordinadora, van decidir que d’alguna manera aquest projecte havia de tenir continuïtat, malgrat el context actual. Es per això que ara, els infants del Centre Obert i els residents de la Mar i Sol, tornen a tenir contacte per carta i també telemàticament.
Ens fem cartes, ells les escriuen i ens les fan arribar per correu electrònic, WhatsApp; ens fan vídeos, ens envien balls que practiquen amb el Tik Tok, ens anem explicant les coses. Tant els uns com els altres, esperen la correspondència per poder-se explicar les coses.
Rebeca Millán ha explicat que aquest és un projecte que té efectes molt positius en les dues parts. Tots hi posen moltes ganes i il·lusió; d’una banda perquè als avis els estimula molt el contacte amb ells, els veuen créixer i això els desperta les emocions, i de l’altre perquè els joves han canviat la percepció que tenien de la get gran.
Els fa molta il·lusió perquè els veuen créixer. Un nen sempre els estimula molt, els hi desperta els sentits i ara que ells tenen aquestes restriccions, que poden veure menys als familiars, que no poden sortir, això es magnifica molt. Als nens també els hi agrada molt, per les seves circumstàncies personals, n’hi ha que tenen la sort de tenir els avis, però n’hi ha que no, que els tenen lluny. Han pogut crear aquest vincle amb la gent gran. Hem aconseguit que tinguin una visió més positiva de la gent gran, això ho hem treballat molt les dues parts; que tinguin una visió més positiva de la gent gran, que veuen que poden fer coses amb ells, que poden tenir relacions maques, positives, que poden ser gent activa.
Aquest projecte intergeneracional suposa un enriquiment per les generacions que estan en contacte. Els ajuda a comprendre millor la societat que ens envolta i fa prendre consciència del respecte que cal tenir per la gent gran
