Els catalans llancem 34,9 quilos d’aliments per habitant i any

La cinquena enquesta de l’Observatori Bonpreu i Esclat dedicada al Malbaratament Alimentari a Catalunya conclou que en un 34,2% dels consumidors catalans reconeix que a les seves llars s’acaben llençant productes alimentaris que han comprat. I que l’1,7% desaprofita els aliments de forma freqüent. Per contra, un 51,3% dels consumidors manifesten que gairebé mai llencen cap aliment, i un 12,8% afirma que no ho fan mai. Són dades que ha comentat Ramon Roig, consultor de Tracis.

Aquesta és una de les conclusions de l’enquesta que s’ha realitzat. Val a dir que potser, la nota positiva seria que, si agafem les famílies que diuen que gairebé mai o algunes vegades fan malbaratament d’aliments, doncs acabaria essent pràcticament més del 85% del total de les famílies. Per tant, el gruix de les famílies té un comportament racional de vigilar amb el malbaratament d’aliments.

El total de tones que s’acaba llençat d’acord amb els hàbits de consum de les famílies catalanes són unes 260.000 tones a l’any (34,9%) que podrien nodrir més de 500.000 persones que no tenen accés fàcil als aliments.

Quan s’analitzen les respostes en funció de l’edat s’observa que a mesura que augmenten els anys, i de manera progressiva, des dels més joves enquestats (18 als 25) als més de 65 -la franja més gran enquestada-, es veu clarament que hi ha una progressió en el malbaratament. D’aquesta forma, les famílies amb components més grans són les que fan un ús més adequat dels aliments i, les més joves són les que tenen tendència a fer més malbaratament, amb alguna excepció. Ramon Roig,

Amb alguna excepció, per cert, que és curiosa, perquè després es va demanar aquest mateix comportament de malbaratament però per diferents tipologies de productes i es veia el mateix procés – més malbaratament com més joves, i menys malbarataments com més grans- amb una excepció molt destacable,que és la de les conserves on pràcticament s’invertien les ràtios.

Una de les raons són els hàbits alimentaris, i és que a priori el jovent té més facilitat per consumir productes precuinats o enllaunats, i per tant la rotació dels productes en el rebost de casa és més alta. Així doncs, és més difícil que es dugui a terme el procés de que el producte ha caducat i no es pot consumir.

Les enquestes que destaquen les diferencies per gènere, encara que no són especialment rellevants, també observen que el comportament de les dones pel que fa a el malbaratament és més adequat que el que es detecta en els homes.

La demarcació de Lleida i Tarragona, tenen una major sensibilització entorn l’ús dels aliments i pel que fa a la reducció en el malbaratament. Per contra Barcelona i Girona, evidencien un major malbaratament. Roig,

La demarcació de Lleida i Tarragona, que entenem que tenen un perfil on l’agricultura pot tenir un pes més rellevant en comparació amb les altres dues demarcacions, que serien la de Barcelona i la de Girona, sí que tenen una major sensibilització entorn l’ús dels aliments i pel que fa a reduir al màxim el malbaratament d’aquests aliments.

Les fruites i les verdures, són els més malbarats. La proporció en les famílies augmenta en el malbaratament quan el producte té una caducitat més ràpida o, la combinació de producte fresc o de baix valor econòmic. A l’altre extrem de la taula hi ha la pasta, l’arròs i llegums, aliments que tenen una baixa caducitat i amb una altra capacitat de ser conservats durant molt temps.

Aquest resultat influeix, en la nova tendència de crear dosis més petites dels productes. Així, els aliments s’adapten a les noves dimensions de les llars, i per tant un cop encetat el producte tardis menys en consumir-lo en la seva totalitat i evitat el màxim el seu malbaratament.