El Ple tomba la moció de Cs perquè es col·loqui la bandera espanyola al balcó
Per 5 vots en contra, 3 a favor i 9 abstencions, es va desestimar la moció que Cs va presentar al Ple Municipal d’octubre demanant la restitució de la bandera espanyola al balcó de l’Ajuntament. El regidor de la formació taronja, Guillermo Gomis, va rebre el suport dels dos regidors del PSC en el seu al·legat perquè es compleixi la legalitat en matèria de banderes. A l’altre extrem, Esquerra i la CUP que hi van votar en contra. Calella en Comú va fer un vot d’abstenció exposant que la moció arriba en un moment “inoportú” i que no afavoreix la convivència. Des de JxC, el tinent d’Alcaldia Marc Buch va anunciar també l’abstenció dels 6 regidors del grup municipal perquè, sobre aquest tema, “hi ha un procediment judicial obert”.
Una explicació que va postil·lar l’alcaldessa Montserrat Candini, a qui Junts per Calella no va voler perjudicar amb el seu posicionament perquè és la persona directament assenyalada.
Des de Junts per Calella en aquesta moció ens abstindrem perquè hi ha un procediment jurídic en el qual no volem interferir.
També es va abstenir el grup municipal de Calella en Comú indicant que la moció arribava al Ple Municipal en un moment del tot “inoportú”. El portaveu Sebastián Tejada explicava que tot i reconèixer que la petició respon a un imperatiu legal, el seu partit anteposa garantir la convivència social.
Aquesta moció i en aquest moment és especialment inoportuna. Òbviament en referència a una part de la població i per un imperatiu legal. Com he dit és ara especialment inoportuna i creiem que ha de prevaldre la convivència.
El regidor de Ciutadans, Guillermo Gomís, va centrar la defensa de la moció en què les administracions han de ser les primeres en complir la legalitat. Va qualificar d’“anomalia” la situació que es produeix a Calella.
Des de fa moltes legislatures, un dels pals de la façana de l’Ajuntament, el que està destinat a la bandera espanyola, està buit i això és una anomalia. Hi ha motius morals i legals: una institució pública com l’Ajuntament ha de representar tots els ciutadans i també l’Estat del qual en forma part, tal com queda recollit a la Llei 39/1981.
Cs va rebre dijous el suport dels dos regidors del PSC. Tot i lamentar que la llei s’estigui utilitzant per entrar en una “guerra de banderes”, el tinent d’Alcaldia Josep Torres va advocar pel seu compliment.
A nosaltres el que no ens agrada és la guerra de banderes (…) Hi ha una Llei de Banderes i hem de ser respectuosos amb la llei, sempre ho he defensat en el ple, i nosaltres aprovarem i defensarem la moció.
La moció va decaure pels vots contraris d’Esquerra i la CUP per a qui la bandera espanyola simbolitza el passat en blanc i negre i la repressió. Així ho explicaven el cap de l’oposició Xavier Ponsdomènech.
Fa molt temps que tenim aquesta pantalla superada i ara hem iniciat el camí cap a la República Catalana i el passat en blanc i negre ens queda molt lluny. Nosaltres ja tenim una bandera que és la Senyera i ens representa a tots els ciutadans de Catalunya.
Núria Freixas (CUP):
La bandera espanyola és símbol de repressió. Fa 10 dies, i emparant-se en ella, es van endur 7 companyes i estan empresonades a Madrid. La CUP som un partit netament independentista i d’esquerres, i ni la volem ni ens representa.
L’última vegada que es va col·locar la bandera espanyola al balcó de l’Ajuntament va ser l’abril del 2017. Se la va acompanyar de la bandera europea i d’un rètol en què s’explicava que havia estat imposada pel Govern central i en compliment d’una sentència judicial.
Sres independentistas, actúan ustedes igual o peor que aquellos a los que critican. Usan el Ayuntamiento como su cortijo. Es de vergüenza. Ustedes no representan al pueblo, solo por lo que parece a una parte de el. Por cierto Sr. Ponsdomènech , dudo mucho que usted haya visto ninguna pantalla en blanco y negro en su vida. Mas bien parece por sus comentarios que la única que ha visto es la del Club Super3.