El ple aprova la resolució contra les ocupacions
“La puntada de peu a la porta no pot ser mai la manera d’accedir a un habitatge”, va dir ahir l’alcalde, Marc Buch, en la defensa de la moció sobre les ocupacions, amb la que Junts reclama que s’impulsin reformes legals a nivell català i estatal per posar-hi fre. El redactat es va tancar a última hora per sumar-hi el suport del seu soci de govern, el PSC, que va incloure un matís en el supòsit de les famílies vulnerables perquè s’explicités que l’agilització dels processos de desallotjament – en menys de 48 hores — no els arribi a implicar quan hi hagi infants pel mig. El text advoca perquè les comunitats de propietaris puguin sol·licitar-los i també que es sancionin els grans propietaris que giren l’esquena a la problemàtica. Estimem Calella i el PP també van secundar la proposta, però ERC, comuns i la CUP hi van votar en contra. Al final, 12 vots a favor i 5 en contra. Els partits d’esquerres de l’oposició a l’Ajuntament de Calella van fer èmfasi en les greus dificultats d’accés a un habitatge i pagar-ne el lloguer que també ocorre aquí a la ciutat, diferenciant aquesta circumstància de les entrades a habitatges per part de persones que generen conflictes i alteren la convivència veïnal.
Junts i el seu soci de govern a l’Ajuntament de Calella, el PSC, a més d’Estimem Calella i el PP van donar llum verd a la moció per posar fre a les ocupacions il·legals. El text final reclama que la legislació catalana i estatal permeti demanar mesures cautelars urgents per iniciar desallotjaments quan el propietari o la comunitat de veïns, seria novetat, interposin una denúncia per garantir la recuperació de la propietat en un termini màxim de 48 hores. Fruït de la negociació amb els socialistes, s’exclouen d’aquest procés per la via ràpida a les famílies vulnerables amb fills menors d’edat quan no se’ls pugui donar una alternativa habitacional.
Així mateix, es demana aplicar sancionar als grans propietaris – de 20 o més habitatges – que no desocupin de forma injustificada, perquè es considera que bloquegen l’entrada dels pisos al mercat de compra o lloguer o que giren l’esquena a situacions de conflictivitat veïnal.
Clica sobre la imatge a continuació per accedir al contingut de la moció de Junts sobre les ocupacions:
Els partits van coincidir en què la crisi habitacional també està impactant Calella, però els de l’oposició d’esquerres van assenyalar la inacció de l’Ajuntament per obrir noves vies de solució, per exemple, actuant sobre la bossa d’habitatges buits que es recullen a l’estudi de la Diputació de Barcelona. ERC, Comuns i la CUP hi van votar en contra. També van reprovar que el debat derivés a confrontar-ho amb el dret a la propietat privada i a posar en qüestió les condicions de vulnerabilitat.
Aquesta intervenció de l’alcalde, Marc Buch, en el segon torn d’intervenció, va desencadenar el punt àlgid de la discussió política.
La puntada de peu a la porta no pot ser mai una manera d’accedir a un habitatge (…) Hi ha persones vulnerables, i tant! Però n’hi ha molts que no, n’hi ha molts que son uns vividors que han après viure del sistema. I es fan dir vulnerables, i ja hi som. I si ajuntes un vividor del sistema que a més és un delinqüent que va viure al costat de gent honrada que porta una vida digne que respecte les normes de convivència i civisme, ja hi som. Els estàs condemnant, com a mínim a tres o quatre anys de malviure.
Li van seguir les reaccions de Míriam Sellés, d’ERC; Sebastián Tejada, de Calella en Comú Podem; i Albert Comas, de la CUP, que van replicar que sí hi ha mecanismes legals per actuar davant dels casos d’ocupacions que generen conflicte. Lamentaven que s’estigui posant a tothom dins el mateix sac.
Míriam Sellés, ERC:
Sí, evidentment combatre les màfies, però no criminalitzar les famílies vulnerables que és el que ha fet reiteradament en la seva intervenció. Ho ha tornat a barrejar tot. Ha posat al mateix nivell la vulnerabilitat i la conflictivitat, les persones vulnerables amb les que donen una puntada de peu a la porta. Si posem en dubte els tècnics de serveis socials, que son els que determinen qui es pot acollir a la condició, ja no sé.
Sebastián Tejada, CECP:
En una societat com Calella on s’ha de destinar el 52% del sou mitjà a pagar el lloguer, la probabilitat que hi hagi famílies que acabin en una situació que hagin d’acabar donant una puntada de peu a la porta és bastant alta (…) Les situacions delinqüencials poden ser tractades amb el Codi Penal, al final son estafadors, venedors de drogues, o fan actes violents. Per tant, aquí no ens hi trobaran.
Albert Comas, CUP:
Altra cosa és que la justícia sigui més ràpida o lenta, això és un altre debat; però d’eines actualment n’existeixen. Però veig, per la descripció que fa, que posa al mateix sac les persones que es veuen obligades a ocupar i les persones gandules que no tenen ganes. I m’agradaria que vostè no es trobés mai en aquesta situació.
Enric Gómez, d’Estimem Calella, va assenyalar que la deixadesa de l’administració a l’hora de crear habitatge públic està traslladant la responsabilitat als propietaris que pateixen ocupacions, i va parlar del fenomen dels inquiocupes, que generen un punt més de frustració perquè no tenen una resolució immediata. El partit va votar a favor de la moció pel canvi introduït sobre les famílies vulnerables amb fills menors d’edat.
Estic molt d’acord que hi ha persones vulnerables que mereixen tota l’ajuda del món, en moments de dificultats puntuals en la que ens hi podem trobar tots, i ho tenim clar. De fet, la gent vulnerable de debò normalment miren de passar desapercebuts, i són els que hem de detectar i ajudar a revifar, el problema són el ventall de vulnerables persistents, que no volen treballar ni aportar res. Aquí és on tenim el problema.
Des del PP, Celine Coronil va demanar que es prioritzi la protecció de la propietat privada i del dret dels propietaris particulars – va precisar – a disposar del fruit del seu treball i sacrifici. Coronil apuntava que una moció com l’aprovada ahir i iniciatives similars que es porten al Parlament i al Congrés són una oportunitat única per desafiar la problemàtica de les ocupacions.
L’important és afrontar el problema que tenim amb les ocupacions que no només afecta la propietat privada, sinó també a la convivència i alimentant la inseguretat al carrer i a les comunitats de propietaris (…) Hem de defensar les persones que amb la feina i el sacrifici de tota la vida han comprat un habitatge per complementar la seva pensió o deixar una herència als seus fills. No podem castigar als que compleixen la llei.
Interpel·lats per l’alcalde, ERC, CECP i la CUP van manifestar-se públicament en contra de les ocupacions.
34 pisos socials al damunt de l’Aldi
El govern ha recuperat la idea de construir habitatge social sobre l’Aldi, després que s’hagués sospesat la cessió del dret a vol a la Corporació de Salut del Maresme i la Selva perquè hi traslladés les seves oficines. La possibilitat es va apuntar a principis del 2024, abans de la presentació del pla funcional del nou hospital que finalment no recull aquesta opció.
La superfície edificable, de 2.800 metres quadrats, donaria per 34 habitatges destinats a lloguer social. L’alcalde Buch va confirmar que és la intenció del seu executiu.
Com va explicar Ràdio Calella TV, l’obra de l’Aldi encara no està recepcionada, que és un tràmit indispensable per poder engegar el projecte.
