El millor lloc on observar la pròxima pluja d’estels sense sortir de Calella

Imatge: NASA

El punt àlgid dels Perseids, el fenomen astronòmic conegut popularment com llàgrimes de Sant Llorenç, arribarà al seu punt àlgid d’intensitat entre l’11 i el 13 d’agost. Es produeix per l’impacte de la pols que deixa el pas del cometa Swift-Tuttle contra l’atmosfera terrestre, creant unes traces de llum que es poden veure de nit. És la pluja d’estels més impactants de l’any. Hem preguntat al president del Grup d’Astronomia de Calella on se’n podrà fer la millor observació, sense sortir de Calella. La qüestió és buscar un lloc alçat i fosc, allunyat de la contaminació lumínica de la ciutat, i mirar en direcció nord-est.

Segons Joan Palau, president del Grup d’Astronomia de Calella, el lloc que ens queda més a mà i proper per fer una bona observació dels Perseids és Can Carreras. Desaconsella de totes totes baixar fins a la platja, perquè just hauríem de dirigir la vista cap a la ciutat, on hi ha més contaminació lumínica.

Els Perseids o llàgrimes de Sant Llorenç és el fenomen astronòmic que es produeix cada estiu entre juliol i agost, i que es pot observar des de qualsevol punt del planeta.

Es produeix quan les orbites del planeta Terra i del cometa Swift-Tuttle – procedent de la constel·lació de Perseu – interaccionen. Al seu pas, el cometa deixa unes restes de pols que cremen en el moment que col·lisionen contra l’atmosfera. És l’efecte de pluja d’estels que tothom coneix.

El president del Grup d’Astronomia explica quines seran les condicions d’observació per aquests pròxims dies. Les òptimes serien un cel serè i una lluna poc brillant.

Joan Palau descobreix a Ràdio Calella TV un dels esdeveniments estel·lars que manté a l’expectativa tota la comunitat científica internacional. Es tracta d’una nova recurrent que està pronosticada per aquest 2024. En paraules planeres, l’explosió d’una estrella que multiplicarà exponencialment la seva brillantor i podrà ser visible a ull nu durant forces dies.

Ens hem de situar a la constel·lació de Corona Borealis, on hi ha un dels infinits sistemes binaris que es poden trobar a l’univers. A diferència del nostre sistema solar, aquell està format per dues estrelles: una gegant vermella i una nana blanca, més jove i potent, que li va absorbint matèria fins que col·lapsarà. Serà llavors quan explotarà i es produirà la nova.

Què fa la nana blanca? Com és més petita i més jove, amb més potència, absorbeix les capes exteriors de l’estrella vermella fins a saturar. Explosiona i passa de magnitud 10 a magnitud 2 de brillantor, que la faria visible a ull nu.

Els científics preveuen que l’explosió succeeixi durant el 2024, com ha anat passant cada 80 anys des que se’n registra l’historial. És per això, que s’anomena una nova recurrent.

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.