“El llegat indià”: llums i ombres dels catalans que van marxar “a fer les Amèriques”
“El cafè, copa i puro” que acompanya moltes sobretaules catalanes és un dels llegats que van deixar els indians que van emigrar a les colònies espanyoles buscant fortuna. La canya de sucre, el cafè i el tabac són alguns dels productes que van portar de “les amèriques”, així com nou coneixement i interés per la cultura en general. En l’àmbit artístic i arquitectònic, va ser clau la seva contribució econòmica en l’expansió del modernisme català que és tan present a les poblacions costaneres, on també s’hi cantaven havaneres i cants de taberna. També originaris de Cuba. Ara, una mostra comissariada per la Xarxa de Municipis Indians, exposada al Museu Arxiu, ho repassa i que no defuig de la part més vergonyant de la història: l’esclavisme.
La coordinadora i divulgadora de la Xarxa de Municipis Indians, Anna Castellví, explica que l’exposició que es podrà visitar fins el 25 de maig a Calella també aprofundeix en les ombres de la història dels catalans que van marxar “a fer les Amèriques”.
Va haver-hi indians que van fer la tracta de persones esclavitzades, que és la part més vergonyant de la història. No van ser la majoria (…) Primer ho van fer de forma legal i després il·legal, amb la qual cosa el negoci va passar a ser més lucratiu. Però bé, no tots els indians eren negrers, ni tots els negrers eren indians.
La mostra ofereix el context històric i social del fenomen dels indians, des de finals del segle XVII i fins el 1914. Parla dels catalans que van emigrar a les colònies espanyoles – Mèxic, Puerto Rico o Cuba, entre d’altres – i van acabar obrint noves vies comercials entre Catalunya i Amèrica.
Castellví explica què els portava a marxar de casa per buscar una fortuna a ultramar.
La gent emigra per motius econòmics, perquè no es guanyaven la vida en els seus llocs d’origen i marxaven a les colònies espanyoles a Amèrica. Alguns perquè hi havia la devastació de la vinya per la fil·loxera, d’altres perquè no es trobava tant corall… Era un temps en què la gent passava penúries. També emigra per motius polítics o bèl·lics, com torna a passar; i per amor.
Dels que van marxar, alguns no van tornar mai i d’altres sí, amb forces diners a la faixa. Van arribar com a senyors portant i explotant els productes que hi van trobar i el coneixement adquirit. En l’àmbit tecnològic, sense els indians no hagués sigut possible la primera línia de tren de tot l’Estat: la que va unir Mataró i Barcelona.
Com el tren de Mataró a Barcelona, portat per Miquel Biada. Va ser un avanç del transport que només hi havia en un altre lloc al món. Però també van portar productes nous com el cacau, el tabac i el rom, o millor dit, la canya de sucre (…) Per això els indians – o també els catalans ara – tenien la costum d’allargar les sobretaules amb el “cafè, copa i puro”.
El boniato o plats com l’arròs a la cubana, les flors magnòlia o les havaneres, el cant de taberna, també s’atribueixen a aquest llegat indià que és molt present a nivell arquitectònic, també aquí al Maresme.
Sense les rendes d’ultramar o l’expansió de l’eixample barceloní per Passeig de Gràcia, aquest estil modernista únic al món difícilment s’hagués desenvolupat i en disfrutariem avui en dia.
Hi ha cases d’indians a poblacions costaneres com Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar i Vilassar de Mar, Tossa i Sitges; però també a l’interior i a les grans ciutats. Acostumen a tenir façanes molt decorades i una torre, quadrada o circular, des d’on es pot veure el mar. Cases àmplies amb mobiliari de fusta de la xicranda i de la caoba, de color vermellós, i grans pintures i murals que recorden el paisatge indià.
