El Govern accepta les condicions d’ERC per aprovar la pujada d’impostos per al 2020

La modificació de les ordenances fiscals per al 2020 es concreta en un increment de l’IBI urbà i rústic que permetrà augmentar en 418.075 euros la recaptació directa de l’Ajuntament de Calella durant el pròxim exercici. La proposta plantejada per l’executiu era aplicar aquesta apujada per compensar, entre d’altres, els increments previstos del capítol de personal com a conseqüència de l’augment de sou decretat per l’Estat i de l’estudi de llocs de treball fet a nivell municipal.

El Ple Municipal també ha donat llum verda a augmentar l’IAE, incrementant la recaptació en 11.948 euros; o l’impost de construccions, que passa del 3,2 al 3,4%, amb una previsió d’augmentar els ingressos en 15.625 euros. També s’apugen l’impost de vehicles i les plusvàlues, que passen del 13 al 14%.

En la seva intervenció inicial, el tinent d’Alcaldia d’Hisenda i Règim Intern, Josep Gibert (JxC), va exposar quins eren els compromisos que el Govern havia adoptat amb dos partits de l’oposició en la confecció de les ordenances fiscals.

Refermar un doble compromís: a instàncies de Cs, incrementar la partida de bonificacions de l’IBI per a persones amb dificultats econòmiques i, d’altra banda, a instàncies d’ERC, en el sentit de constituir una taula de treball sobre taxes i preus municipals als que afegim el recàrrec de l’IBI dels pisos buits. Hi ha el compromís polític del Govern de destinar part de l’increment dels impostos a la revalorització dels llocs de treball.

Estudiar l’establiment d’un gravamen més alt als pisos que no estan habitats era la condició d’Esquerra per facilitar l’aprovació de les ordenances fiscals. El regidor Carles Ferrer, que va explicar que la negociació s’havia tancat minuts abans que comencés la sessió plenària, assumia la complexitat de la seva aplicació.

Assumim de bon principi que serà un tema complicat perquè ens enfrontem majoritàriament a grans propietaris i tot el laberint jurídic que hi ha al voltant. Creiem que és important el posicionament polític en la línia de fer la taxació dels pisos buits i ens emplacem a iniciar el camí.

Malgrat que l’executiu va dir que assumia la petició de Cs d’incrementar la bonificació social de l’IBI, el regidor Guillermo Gomis va votar en contra de la proposta d’ordenances fiscals argumentant la situació socioeconòmica dels veïns de Calella.

Des de Cs estem totalment en contra de l’augment de l’IBI per sobre de l’IPC com proposta el Govern i que, pel que veig, tampoc hi estan d’acord altres. En primer lloc perquè la situació laboral dels ciutadans és complicada: Calella té una de les taxes d’atur més altes de la zona, del 13,65% (…) de la zona (13,65%) durant el 2018 (…) Però com veig que el nostre vot no repercuteix en res, per ideologia i perquè ho portem al programa electoral, on dèiem que no acceptarem una pujada d’impostos. Per tant, hi votarem en contra.

La CUP va criticar el procés previ a la presentació de les ordenances fiscals al Ple Municipal, que va qualificar com un simple traspàs d’informació per part del Govern. La regidora Núria Freixas va retreure que s’hagi decidit incrementar l’IBI de forma general afectant a les economies domèstiques quan encara hi ha marge per augmentar-lo als industrials i comerços. I va explicar que aplicant el topall màxim a les comptades finques que tenen un valor cadastral més alt, l’Ajuntament recaptaria els diners que són necessaris per afrontar les obligacions comptables.

Si arribem al màxim possible arribaríem a tenir 676.00€ de més només amb aquestes tipologies d’immobles: magatzems, comercial, oci i hostaleria, industrials. Tenint en compte que només oci i hostaleria són 9 hotels amb els quals aconseguiríem 411.000 euros. És una barbaritat el que podríem arribar a jugar perquè fos realment progressiu.

El portaveu del Govern va mostrar durant la sessió unes gràfiques amb les quals va voler explicar que Calella és, del conjunt del Maresme, de les poblacions que tenen l’IBI més baix. El socialista Josep Torres va reconèixer que la proposta fiscal era impopular però alhora necessària per afrontar les obligacions.

Apujar impostos no és popular, gens; no fer-ho tampoc és la solució. Com pagaríem les polítiques socials o les subvencions a les entitats? Com pagaríem els sous justos dels nostres treballadors? Com donaríem servei a la ciutat arreglant voreres o asfaltant carrers? És fàcil des de l’oposició trobar les mil i una raons per no incrementar els impostos, però des del Govern se’ns fa molt difícil no fer-ho per atendre a les necessitats.

Calella en Comú va reclamar al Govern Municipal el compromís de destinar l’increment de la recaptació a cobrir l’augment dels sous del personal, per evitar que l’esforç que es demana a la població acabi engruixint el romanent de tresoreria i gastant-se en projectes d’inversió. En tot cas, el portaveu Sebastián Tejada va defensar que l’augment de la pressió fiscal s’hagués pogut evitar amb una millor racionalització de la despesa, i en va posar alguns exemples.

La supressió d’aquestes partides ens posarien en condicions d’afrontar l’increment de la despesa per la valoració de llocs de treball. Per exemple, la Volta ciclista que ens costa 50.000 euros; les subvencions a comerciants de fora de Calella perquè vinguin a la Fira, que estaria al voltant de 30.000 euros; la part de la carpa que no paga el gestor de l’Oktoberfest, que potser seria d’uns 35.000 euros; la proposta de contractació de les dues persones eventuals, que serien 50.000 euros. I això sense la voluntat de ser molt exhaustius.

Les ordenances fiscals i la recaptació que d’elles se n’obté determinen en gran part els ingressos que percep l’Ajuntament de Calella i a partir dels quals s’elabora el pressupost municipal, ajustant despeses i inversions. El Govern Municipal obrirà negociació amb els partits de l’oposició perquè necessita el seu vot favorable o d’abstenció per a l’aprovació dels comptes.