El Consell Escolar del Salicrú tindrà l’última paraula en la decisió del canvi de nom
La direcció del centre i l’AMPA demanen una reflexió sobre la proposta sense presses i oberta a tota la comunitat educativa. L’Ajuntament ho veu amb bons ulls i defensa que coincideixi amb el trasllat a la Fàbrica Llobet-Guri, aquesta Setmana Santa. La primera tinent d’Alcaldia i responsable d’Educació ha qualificat «d’error històric» que el centre continuï prenent el nom de Carles Salicrú. Recordem que aquesta és una iniciativa del llibreter Xavier Gamell, qui ha posat en dubte que la ideologia i tarannà del religiós representi el que és, avui dia, una escola progressista i integradora.
La directora del centre, Anna Codina, ha admès que personalment està a favor del canvi de nom, però que també entén el posicionament contrari de professors i personal de l’escola. En aquest sentit, creu que s’hauria de fer un referèndum per comptar amb l’opinió de tothom, també d’exalumnes i exprofessors.
«Jo, com a Anna, faria el canvi de nom, ho vaig dir des del primer moment. Però jo sóc l’Anna, jo represento la comunitat. Quan escolto els altres arguments, hi ha professors que porten també molts anys que encara no estan jubilats i per ells el Salicrú és el Salicrú i se’l senten seu. Jo com a representant de tots he volgut saber l’opinió de gent que fa molts anys que està allà treballant. Jo penso que s’ha de fer uns vots, s’ha de fer com un referèndum i també tenir en compte els exalumnes que han anat i els mestres que ja no hi són»
La tinent d’Alcaldia d’Educació, Núria Parella, considera un «error històric» que es mantingui el nom i defensa el seu canvi per reivindicar la manera de ser de l’escola. També ha defensat que és el moment adequat pel canvi.
«Jo penso que ara és el moment, que no ve d’un dia, que si anem tots molt atabalats si no ho fem el dia 3 d’abril, ja ho farem al maig, no ve d’un dia, però és el moment de fer-ho, perquè fa molts anys que s’arrossega, que de fet ningú se n’adonava però quan t’ho expliquen veus que és un error històric. Jo penso que això no és una renúncia de la història del Salicrú, perquè tots tenim clar que el projecte pedagògic és boníssim, és una escola molt estimada a la ciutat, sinó una reivindicació de la manera de ser del Salicrú»
Des de l’AMPA es mostren reticents al canvi i argumenten que hi ha altres prioritats per l’escola. La seva presidenta, Carme Cruanyes, ha posat de relleu que han de «passar un dol» pel trasllat i que no és el moment per tants canvis.
«Estem veient que potser hi ha una pressió que no fa falta. No és un tema que s’hagi de fer ara, es pot fer en qualsevol moment en què el consell escolar ho aprovi i després l’Ajuntament. Tenim altres prioritats que són molt importants, que són els nostres fills, que tot funcioni, que tot vagi bé […]»
Mercè Ramionet va ser professora i directora del centre. Fent menció a les paraules del doctor Salicrú, ha assegurat que no representen els principis pedagògics de l’escola, especialment pel que fa referència a les nenes.
«Hi ha una frase que diu: ‘La propensión al mal predomina en todo niño. Todos los maestros que han formado grandes hombres solo lo han conseguido reprimiendo’. Com a principi pedagògic ho trobo aberrant. Després, la visió que té ell de les nenes, jo crec que per justícia de cara als nens i, especialment, de cara a les nenes, que els hi treu el dret fins i tot d’anar amb bicicleta, jo crec que és necessari»
L’impulsor de la iniciativa és el llibreter Xavier Gamell, qui ha reflexionat sobre «l’herència» que rebran els futurs alumnes per mantenir el nom de Carles Salicrú.
«I una cosa més fotuda encara que trobo, si no es canviés el nom de Salicrú, l’herència que estàs deixant per al futur. Hem parlat molt del passat, i el futur? I l’herència que els hi donem als que vindran després que heretaran el nom que ara hi ha hagut una oportunitat de canviar i no s’ha canviat? Assenyalarem amb el dit qui als responsables de que això s’hagi mantingut? Jo em quedo amb la consciència ben tranquil·la»
Joaquim Costa va ser tresorer de l’escola entre els anys 1983 i 1993. Costa ha explicat que va rebre el nom després de la mort de Salicrú i ha qualificat «d’esfereïdors» els seus textos.
«Jo m’ho miro des del punt de vista que després que s’ha descobert els escrits i el tarannà i la forma de ser d’aquest senyor calellenc, que no oblidem que se li va posar el nom d’aquest senyor perquè feia un any que havia mort. Jo considero que un cop descobert això no li escau a l’escola que hi hagi el nom d’aquesta persona. Per què? Jo m’he llegit totes aquestes fotocòpies i això és esfereïdor»
Aquestes opinions han estat recollides de la taula rodona que s’ha portat a terme aquest matí a la tertúlia del programa La Ciutat, que podeu recuperar tot seguit.
